Desconfiança en les farmacèutiques

Els beneficis de grans empreses generen reaccions contradictòries que poden anar des de l’admiració fins a l’enveja o la desconfiança. Aquesta última, la desconfiança, augmenta quan més gran és l’empresa o la concentració del sector, com ara els bancs i les tecnològiques. I, com no podia ser d’altra manera, les farmacèutiques, que, al poder lucrar-se amb la nostra mala salut, poden generar més suspicàcia. ¿Per què generen tanta desconfiança les empreses, i més si tenen beneficis? ¿És una desconfiança guanyada a pols o és una desconfiança exagerada? A continuació, s’enumeren tres possibles motius de desconfiança.

El primer deriva de l’estructura de preus de venda i marges empresarials. Totes les empreses afegeixen un marge al cost de producció per poder obtenir beneficis. En el cas de les empreses farmacèutiques, el cost d’investigació i desenvolupament del medicament és la inversió principal, però la producció pot ser molt econòmica. Quan es tracta de productes que poden salvar vides, és inevitable preguntar-se, ¿quants anys es necessiten per compensar amb marges l’etapa d’investigació i desenvolupament? Una altra mostra la tenim en els tests d’antígens, el preu del qual va batre rècords per Nadal per, finalment, quedar acotat a un màxim de 2,94 euros, i sense que sembli que hi hagi subvencions per pal·liar les possibles pèrdues de vendre el producte a aquest preu.

El segon motiu de desconfiança és la capacitat que tenen les empreses per pressionar governs nacionals i organismes internacionals. En aquest sentit, existeixen mecanismes de transparència. Les empreses han de registrar-se com a ‘lobbies’ i declarar el nombre de persones contractades que es dediquen a aquesta activitat, així com el pressupost que hi dedica l’empresa. La plataforma Lobbyfacts indica que, el 2020, Pfizer va gastar entre 1,4 i 1,5 milions d’euros en activitats de ‘lobby’ a la Unió Europea (la despesa el 2019 va ser de 800.000) i que hi ha tres persones acreditades per reunir-se amb membres de la Comissió. Al portal de transparència de la comissió hi ha registrades les reunions i trucades entre empreses farmacèutiques i comissionats, amb noms i dates. Una ha tingut vuit contactes durant el 2021, una altra n’ha tingut set, i una tercera, dos. Per la coincidència de dates es pot deduir quins han sigut col·lectius i quins bilaterals. Malgrat la riquesa de dades, un no pot evitar intentar dilucidar el que es cou entre bambolines.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El tercer motiu és l’ús de paradisos i vetes fiscals. No és una pràctica il·legal, però si tenim en compte que el cicle comença amb la compra de vacunes amb diners públics, això genera beneficis en les empreses, aquestes minimitzen el pagament d’impostos, que acaba afectant el volum de fons públics disponibles per a polítiques sanitàries. En la informació financera publicada pel grup Pfizer el 2020, es pot veure que té 316 empreses, de les quals 82 estan situades a Delaware, el paradís fiscal per excel·lència dels Estats Units –que presumeix de tenir tanta població com empreses registrades– i vuit a Luxemburg, un altre paradís fiscal.

Els humans cometem l’«error fonamental d’atribució» segons el qual el comportament d’una persona és atribuïble a una falta de caràcter i no a les seves circumstàncies. Per exemple, si una persona un dia omet la salutació, ens sentim legitimats a qualificar-la de mal educada per sempre; en canvi, si jo mateixa tinc aquest comportament, és perquè aquell dia estic molt preocupada. ¿Podríem estar cometent un error d’atribució quan desconfiem de les empreses? La cultura popular ens recomanaria no jutjar sense abans caminar amb les sabates de les farmacèutiques durant unes setmanes.