Anàlisi
La revolta kazakh
El Kazakhtan amb prou feines ens importa; queda lluny, al sud de Sibèria, però val la pena entendre els senyals que arriben des d’aquest punt al cor d’Àsia. La revolta que va començar a final d’any comparteix les arrels que van portar la joventut àrab a pensar que on només hi ha hivern, la primavera és possible. Les protestes per l’augment en el preu de la gasolina en un país productor de petroli van ser la raó superficial. La realitat és que en una societat en què l’edat mitjana és de 30 anys, una majoria jove, que amb prou feines té accés a treballar, fins i tot té menys possibilitats de somiar a definir el camí per anar cap a un país mes just.
Sense recursos ni futur, com a Tunísia, Egipte i Síria, aquests joves van sortir al carrer. Com en aquests altres països immediatament van ser assenyalats com a terroristes. El resultat: detencions, repressió, arribada de tropes russes i amenaça de frenar la protesta disparant a matar. En aigües tèrboles, el president Kassym-Jomart Tokayev, ha aprofitat per purgar el govern de tots els partidaris de Nazarbayev, l’autòcrata que el va designar a dit per deixar el poder en mans amigues i retirar-se a viure tranquil. Aquesta transició controlada en un règim autoritari, el model en què Putin s’estava fixant amb intenció d’aplicar-lo quan vulgui abandonar el Kremlin, ha saltat pels aires. El president, fins ara un simple passant, ha expulsat tots els membres del seu Govern que com ell van ser designats pel seu predecessor, per posar-hi tots els seus afins.
Després d’uns dies de calma al carrer, amb les tropes russes havent tornat a Moscou, Tokayev es comença a moderar amb la promesa d’afrontar canvis ¿Realitat o estratègia? Amb milers de detinguts i una lluita pel poder entre clans, el país té tres possibles sortides: que tot segueixi igual, que derivi cap a una batalla violenta i una repressió fins i tot més gran, o que de veritat s’avanci en les reformes cap a una societat més justa. Per ara, aquest anunci cap a una nova primavera sembla el més difícil.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
