Urbanisme popular

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El Pla Popular va ser una proposta veïnal pionera que, combinant el treball tècnic amb el comunitari i l’acció directa, va salvar de l’especulació els espais que avui ocupen moltes places i escoles. Xavier Valls, un arquitecte amb forta vocació social, es va posar a disposició i va ajudar a organitzar-se els veïns, la majoria emigrants amb escassa formació, arribats de la resta de l’Estat. No només van defensar solars, sinó que van debatre sobre els seus usos en un exercici inèdit de participació ciutadana i, més tard, d’integració real i efectiva al país. Si avui Can Zam és un parc és perquè es va ocupar per evitar que s’hi construïssin pisos, i perquè es va defensar de la voracitat del que es coneixeria com a cas Pretòria. La Plataforma per a la Defensa de la Serralada de Marina i Can Zam continua lluitant per les 30 hectàrees que es van dibuixar en el pla.

A molts barris i ciutats perifèriques se succeeixen els conflictes urbanístics, però dir avui urbanisme popular és un oxímoron. Col·lectius i entitats s’enfronten als arquitectes municipals i a les agències de desenvolupament urbà, com a Goliat. Per això és tremendament oportú recuperar la memòria de Xavier Valls. Els desitjos i les pors més compartides –menys ciment, més verd, salvar el patrimoni– necessiten arquitectes, enginyers i urbanistes de la seva escola. Per frenar les fractures socials és urgent rehabilitar i reinventar els pitjors barris, i els pitjors carrers. Però no serà possible sense altres professionals, amb altres mirades.