Charm-EU és nom de futur

De forma molt resumida, a cada país hi ha estudiants que assisteixen a classe de forma presencial i les assignatures es retransmeten en línia simultàniament als cinc països. La universitat en què s’imparteix l’activitat docent és presencial, de manera que l’alumnat de la resta d’universitats segueix la formació en línia de forma sincrònica. Els estudiants treballen barrejats i amb companys y companyes de les altres universitats i, per descomptat, a cada país hi ha diverses nacionalitats. En definitiva, una interacció transnacional i plural facilitada per tecnologies docents d’avantguarda.

Aquesta iniciativa conjunta i liderada per una universitat catalana és de les més interessants que s’han generat en els darrers anys en el món acadèmic europeu. El primer resultat de la nostra aliança assenyala la direcció en què les universitats han d’enfocar els seus plans estratègics per fer front a un futur en el qual la referència a Europa i els seus reptes ja és ineludible. Però arribar fins aquí no ha estat fàcil i s’han de destacar alguns detalls perquè, en el futur més immediat, es possibiliti fer fàcil el que hauria de ser fàcil.

En primer lloc, les normes de cada país continuen en un marc estatal que dificulta la cooperació transnacional. Davant de la necessitat de crear sistemes compartits com els que proposa i requereix Charm-EU, les universitats s’han enfrontat a grans resistències. Cada Estat implicat ha mostrat una capacitat insospitada de zel en el compliment de les seves maneres d’entendre la formació. És cert que en el nostre cas les coses no han estat les més complicades, però l’experiència en aquest primer producte acadèmic transnacional prova que el marge de millora per facilitar aquests processos és, com a mínim, considerable.

En segon lloc, la possibilitat que hem tingut de disposar d’un pressupost suficient ha permès crear inclús l’espai on poder fer classes tan diferents del format al que estem habituats. Ara bé, una flor no fa estiu. Si no s’identifica, reconeix i reprodueix el potencial d’aquest tipus d’inversió, tot l’esforç quedarà limitat a un exemple d’èxit: excel·lent, però només un exemple.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment i en tercer lloc, resulta clau reconèixer que les aliances revelen que les potencials complicitats entre universitats són enormes i els processos de col·laboració també. Val a dir que no tots els actors estan alineats per tal de les aliances, si bé (afortunadament) s’ha començat a desplaçar del discurs tradicional de la competència al de la col·laboració. I, en aquest aspecte concret, les universitats catalanes i espanyoles estan sent modèliques dins del sistema europeu: un bon nombre d’universitats espanyoles estan treballant amb èxit en xarxes similars a Charm-EU, generant altres tants productes acadèmics. No obstant, en massa casos aquests processos tenen lloc a un ritme lent precisament per l’absència d’elements institucionals que afavoreixin aquestes dinàmiques cooperatives.

El projecte que representa aquest màster i altres iniciatives que es comencen a preparar en altres aliances equivalents a Charm-EU és una nova manera de pensar la universitat, una mirada cap a Europa i una manera de treballar diferent de la que s’ha utilitzat fins ara. El màster és el primer pas, però en vindran més malgrat els obstacles de les administracions, que haurien de treballar per facilitar aquestes iniciatives i no pas posar-ne traves. Amb la posada en marxa de Charm-EU es fa evident, un cop més, que les universitats som motor de canvi i en una direcció indiscutible anomenada Europa. Perquè, en definitiva, Charm-EU és Europa, és coneixement i és col·laboració transnacional. És, per tant, el futur. Un futur que no admet demores.