La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’aposta de Centrem
El nou partit és més que un projecte. Té regidors i alcaldes, però en les municipals comptarà molt la força amb què surti a Barcelona
Des que el PDECat, partit hereu de l’antiga CDC, va cedir el 2017, amb l’aval d’Artur Mas, el control de les seves llistes a Carles Puigdemont en les eleccions del 155, sempre s’ha especulat amb la resurrecció del ‘pujolisme’, que combinava el nacionalisme –fins i tot extrem– amb un gran sentit tàctic. L’expresident el va simplificar sense vergonya al parlar de fer alhora ‘la puta i la Ramoneta’. ¿El gran vot moderat de CDC continuaria segrestat per Puigdemont, que fins i tot es creu més radical que ERC?
Fins ara cap temptativa de ressuscitar CDC ha funcionat. La més seriosa va ser la del mateix PDECat, que en les eleccions de fa un any va presentar una llista alternativa a Junts encapçalada per Àngels Chacón, que havia sigut Consellera d’Indústria del president Torra. Chacón, amb 72.000 vots contra els 570.00 de Junts, es va estavellar al quedar-se fora del Parlament. Però també va fracassar Junts perquè si Puigdemont no hagués menystingut al seu antic partit podia haver recollit part d’aquests vots i superat no el PSC (654.000 vots) però sí ERC (605.000). El radicalisme de Laura Borràs, per atacar ERC, va ser una ‘autotrampa’ que va fer president Pere Aragonès.
Entretots
Però contra pronòstic, el PDECat no s’ha rendit i juntament amb altres grups amb origen a CDC –Lliures, de Fernandez Teixidó, i Convergents, de Germá Gordó– i a altres de més liberal-conservadors com la Lliga, la setmana passada van treure un nou partit, Centrem, que Àngels Chacón situa en el centredreta catalanista i que vol reunir independentistes i partidaris de l’autogovern que apostin pel diàleg, la negociació i rebutgin violar la legalitat.
Chacón defineix Centrem com un partit ‘posprocés’. ¿Podrà tenir resultats en les pròximes municipals que seran –tret d’avenç electoral a Espanya– la primera vegada que els catalans tornin a les urnes? Centrem té uns punts a favor i d’altres en contra. Un positiu és que la majoria de catalans –segons el recent sondeig del CEO de la Generalitat– creu que ara la prioritat és gestionar la cosa pública i no el conflicte amb Espanya.
També l’afavoreix que el PDECat ja té molts regidors i alcaldes a Catalunya. No és un projecte que parteixi de zero. I disposa de quatre diputats a Madrid, encapçalats per Ferran Bel, que de vegades són clau. Ara, per exemple, en la convalidació en el Congrés de la reforma laboral podran marcar terreny davant Junts i possiblement ERC. ¿El retorn del pragmatisme de Roca Junyent i Durán Lleida?
Però Centrem també té passius. Marta Pascal, que va ser coordinadora del PDECat fins que Puigdemont la va fulminar, creu que ajuntar a filoindependentistes amb grups contraris al separatisme com la Lliga és voler barrejar aigua amb oli i per això el seu Partit Nacionalista Català no està en el projecte. Voler anar fins a la Lliga indica realisme, no sumar el PNC que la guerra de capelletes pesa massa.
Notícies relacionadesA més, Àngels Chacón va fracassar en les eleccions. El seu discurs estava ben calculat, però semblava una mica l’ala «quica» de l’antiga CDC. I el seu missatge final va ser que mai pactaria amb els no independentistes, i es va afegir al veto Salvador Illa. El contrari del que predica ara.
Al final potser molt dependrà de si presenten un candidat potent a Barcelona que sàpiga mobilitzar el sentiment anti-Colau de gran part de les classes mitjanes. El nom és allà, però em temo que a la cúpula del PDECat li sembli que té massa personalitat. Justo allò que no tenen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.