En defensa de la mediació

Precisament, aquests elements són molt presents i són els que defineixen l’essència de la institució que commemorem amb el Dia Europeu de la Mediació, un mètode per a la resolució de conflictes complementari a la via jurisdiccional que serveix per apuntalar les aspiracions que tots i totes tenim respecte a uns sistemes públics de justícia efectius, equitatius i comprensius de tots els interessos dels qui hi acudeixen a la recerca d’una determinada tutela en dret.

Amb aquest esperit, al Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de solució de conflictes en l’àmbit civil i mercantil presentat per la Comissió Europea l’any 2002 es va posar en relleu la importància dels ADR, sigles que fan referència a un conjunt de mecanismes molt diversos, però amb la vocació comuna de millorar l’accés a la justícia, i que han agafat cada vegada més protagonisme a les agendes dels governs i de les principals organitzacions internacionals.

Al llarg d’aquestes dues últimes dècades hem sigut testimonis de nombroses normes de diferent rang i naturalesa: des de la directiva europea del 2008 fins a la llei espanyola de mediació de l’any 2012, o la més recent, a Catalunya, de 31 de juliol del 2020, que introdueix l’«obligatorietat mitigada» com a manera d’impulsar aquest recurs que avui, a través de l’avantprojecte de llei de mesures d’eficiència processal –que molt probablement veurà la llum en els pròxims mesos– es pretén inserir en l’ordenament jurídic situant-lo, en paraules del legislador, «al costat de la mateixa jurisdicció».

Per això, i per les múltiples virtuts tant individuals com col·lectives que es deriven de la mediació i els MASC (mecanismes alternatius de solució de conflictes), els professionals que busquem la justícia a través del dret hem de ser capaços d’explorar totes les opcions que l’ordenament jurídic posa al nostre abast i valorar, preferentment i més enllà de la via judicial, quina pot ser la millor alternativa per a les parts en un conflicte.

La mediació, la utilitat i transversalitat de la qual es desplega en àmbits tan diversos com el consum, la salut o el contenciós administratiu, permet fer partícips i responsabilitzar les persones en la resolució de les seves controvèrsies a través d’un procés àgil i flexible, contribuint així a revertir la tendència d’una societat excessivament judicialitzada i amb una Administració de Justícia que presenta uns evidents (i creixents) símptomes de col·lapse i esgotament.   

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Són els experts en la gestió dels conflictes, especialment l’advocacia, que escolta, recull i defensa les principals inquietuds i preocupacions de la ciutadania, els qui poden i han de jugar un paper determinant en la difusió de la mediació per a la implementació, a través d’aquesta, de la cultura del pacte i l’entesa recíproca, reservant l’acció judicial a qüestions sobre les quals realment existeixen dubtes de fet o de dret. Però per a això, es requereix un canvi de mentalitat en què s’ha de veure la mediació com l’oportunitat que és i comprendre que l’exigència en determinats supòsits d’una activitat de negociació prèvia al litigi coadjuva l’interès primordial de buscar una tutela jurídica efectiva, que no sempre ha d’implicar l’actuació d’un tribunal.

A més, la mediació comporta la pràctica d’un diàleg que en moltes ocasions serveix per equilibrar les posicions de vulnerabilitat en què es troben determinats col·lectius en algunes situacions, tal com tindrem ocasió d’analitzar amb les veus més representatives en aquest àmbit en el pròxim Congrés de Mediació, que amb tanta il·lusió esperem abordar a l’abril al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i que ens servirà per reafirmar la idea que la cèlebre periodista nord-americana Dorothy Thompson va expressar amb les paraules següents: «La pau no és l’absència de conflicte, sinó la presència d’alternatives creatives per respondre al conflicte».