Una altra de debats

La competència entre les tres grans cadenes (CBS, NBC i ABC) no va ser inconvenient perquè els seus tres periodistes de referència formessin el grup que acompanyaria Howard K. Smith, el moderador. A aquest solvent i experimentat professional l’avalava la seva extraordinària feina durant la Segona Guerra Mundial. Se’n va anar a Londres, d’on va saltar a Berlín, i allà va entrevistar Hitler, Himmler i Goebbels. Aquest va pretendre que inclogués propaganda nazi en els seus reportatges. S’hi va negar i la Gestapo el va deportar després de confiscar-li notes i documents.

Aquella tardor per a la història, al seu torn, recollia el guant de Fred Kahn, un estudiant de la Universitat de Maryland que quatre anys abans va pretendre reunir els candidats Stevenson i Eisenhower perquè contrastessin les seves posicions al campus. No ho va aconseguir per la negativa del general president, però la seva mobilització va ajudar a difondre la iniciativa frustrada. La seva voluntat perseguia recuperar la sèrie de trobades que el 1858 havien protagonitzat Lincoln i Douglas, candidats al Senat. El ressò d’aquella fita que emulava la Grècia clàssica va ajudar tots dos en la seva campanya cap a la Casa Blanca. Es va imposar qui acabaria assassinat.

Tots aquests antecedents conformen l’evolució d’un gènere del periodisme convertit avui entre nosaltres en motiu de debat en si mateix. Perquè a Espanya es discuteix més sobre les possibilitats de convocar-lo i acceptar-lo que del resultat obtingut després.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Xabier Fortes López (Pontevedra, 7 de febrer de 1966) escrivia aquesta setmana un article a ‘El País’ titulat «Vetats per ser de fora». Hi denunciava la decisió de la Junta de Castella i Lleó de no emetre un debat electoral a RTVE per no ser un mitjà de comunicació de la comunitat convocada a les urnes el 13 de febrer. I es preguntava «l’escàndol que s’hagués muntat si a Catalunya s’hagués vetat la presència de TVE». Però com que els debats programats en un dels màxims exponents de l’Espanya buidada només s’emetrien per la cadena autonòmica privada, el presentador de ‘La noche en 24 horas’ posava així de manifest, com de passada, la quantitat de nacionalisme no reconegut que amaguen algunes justificacions dels qui sempre el critiquen.

És fàcil deduir que la principal causa de les reticències dels nostres polítics a confrontar les seves opcions davant el gran públic durant qualsevol període electoral no és el desconeixement del mitjà televisiu, com el que tenia Nixon. Ni la ignorància de Kennedy de determinats plantejaments estratègics. Tots dos sabien a qui es devien i sentien l’obligació de transmetre els seus programes intentant desmuntar els del contrari. Aquella obligació els nostres candidats l’han rebaixat a concessió. I per això es debat sobre la conveniència del debat.