Que es faci la pau a Sant Antoni

No ajuda l’intermitent ‘mercat de la misèria’, que és gairebé com la Guadiana. La presència de la Guàrdia Urbana fa efecte sempre. D’haver-hi un basar de quarta o cinquena mà a no haver-n’hi cap en un tres i no res, sovint deixant una reguera de sabatilles, transistors o ninots caiguts per les presses dels venedors. 

El malestar amb l’ambient que es respira pel mercat ambulant o pels ‘botellons’ és tal que hi ha fins i tot qui es planteja que una bona opció passaria per què tornessin els cotxes, una cosa que seria inaudita en un lloc del qual fa 12 anys que estan desterrats. A temps desesperats, mesures desesperades.

Tampoc facilita les coses la provisionalitat del pla, que havia d’iniciar una nova etapa aquest febrer i que es tornarà a repensar per les protestes de les associacions veïnals. Els nous jocs i altres elements que convidaven a mantenir-se en l’espai no convencien gaire gent, segurs que se’ls donaria un mal ús en la ronda, actualment més ravalera que de l’Eixample.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Potser el problema actual a la llosa de la ronda de Sant Antoni no deixa veure el que realment necessiten els veïns i la ciutat. La provisionalitat ha generat noves situacions que s’han acabat per enquistar i que ara impedeixen veure amb claredat.  

Tant de bo arribi la pau a Sant Antoni, amb una solució estable que eviti el soroll i incivisme que ara pateix en una de les seves artèries i que faci un gir a una ronda que ho tindria tot per ser envejable. Àmplia, lluminosa, cèntrica i connectada amb un barri que ha guanyat punts amb una altra reforma tàctica, la superilla.