Debats a la Cambra Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La política catalana és cosa de bruixes
El Parlament repararà la memòria de les dones que van ser acusades de bruixeria. Catalunya necessitava aquest debat i el necessitava ja
Els envejosos que asseguren que el Parlament català no serveix de res, s’estan quedant sense arguments. Fa uns dies sortia a la llum que un munt dels seus funcionaris cobren opípars emoluments sense anar a treballar. Això ja justificaria per si sol l’existència del Parlament, però, per si no fos prou, aquesta setmana s’ha sabut que la Cambra catalana repararà la memòria de les dones que van ser acusades de bruixeria, farà quatre o cinc segles, potser algun més, és igual; Catalunya necessitava aquest debat i el necessitava ja.
El debat el promouen ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem, cosa que demostra que, quan es tracta de problemes apressants, els nostres polítics es posen ràpidament d’acord, sense importar que siguin de dretes o d’esquerres, llacistes o no.
Entretots
-A Olot, una dona va ser acusada de bruixeria el 1615 –revelarà des de la tribuna un diputat, els ulls envermellits de tant plorar recordant aquell fet.
-Això és culpa del patriarcat –bramarà des del seu escó una senyoreta de la CUP.
-¡Independència! –cridarà un de Junts, com de costum sense saber què es discuteix, però tenint a punt la paraula adequada.
I així anirà transcorrent la sessió. Les discussions es preveuen molt disputades, entre els que consideren que no s’ha de rostir dones per més bruixes que siguin, i els que afirmen que a l’hivern és una manera com una altra qualsevol d’escalfar l’ambient. És d’esperar que al final s’imposi la raó i, tot i que sigui ajustadament, l’aquelarre, dic la sessió plenària, acabi amb una resolució digna.
-Aquest Parlament considera que cremar dones a la foguera és molt lleig (grans aplaudiments dels diputats i diputades dempeus).
Aquesta resolució, a més de ser l’enveja del parlamentarisme mundial, establirà jurisprudència, amb la qual cosa, d’ara endavant, a Catalunya no es cremaran més bruixes. Ni tan sols se les penjarà, perquè vegin vostès si serà útil la sessió sobre bruixes. Seria bo que tingués lloc de nit i a la llum de les espelmes, si es tracta de celebrar sessions de cara a la galeria, almenys que acompanyi l’attrezzo. Posats a fer, no estaria de més que alguna diputada arribés al Parlament muntada en una escombra, així la premsa es faria ressò de l’assumpte.
El que sí que és cosa de bruixes és allò que es donin per perduts els 9,5 milions malversats en el referèndum de l’1-O, i sense necessitat de ficar en una olla ulls de serp, plomes de corb i un parell de gotes de sang de donzella. Ha sigut suficient que el Govern espanyol digui que aquests diners eren de la Generalitat, així que allà ella en què se’ls gasta. La qual cosa és mentida, perquè aquests 9,5 milions eren de tots els catalans, però tant fa, tatxan-tatxan, res per aquí, res per allà, els milions han desaparegut. Tonto l’últim.
Gràcies a debats com el de la bruixeria, es parlarà poc de la corrupció que fueteja Catalunya. Segons van apareixent nous casos, se sap que aquí fins al llacista més inútil s’ho emporta tot. I sense necessitat de pocions ni ungüents, n’hi ha prou amb tenir carnet del partit. Això sí que és màgia negra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
