Català viral

Com als millors jocs, del Paraulògic trobes aviat la manera, però és molt difícil de dominar. Amb forma de rusc, i inspirat en el ‘Spellingbee’ del ‘The New York Times’, el jugador ha de trobar totes les paraules que pugui a partir de set lletres (la del centre és obligatòria) i que estiguin acceptades al DIEC, el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. A mesura que va trobant més paraules i que va guanyant més punts, el jugador va pujant de nivell, de pollet a àguila. No fa falta dir que enganxa moltíssim, i que si sou competitius, serà la vostra perdició. Encara bo que no el van treure quan encara anava a la uni, o a hores d’ara encara no tindria el títol...

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De fet, el joc s’ha fet tan famós que ja n’han aparegut d’altres per l’estil, com ‘Wordle’, amb una versió original en anglès i que ara ja està disponible en català, en què cal descobrir una paraula de cinc lletres en només sis intents.

Potser els jocs poden semblar un simple passatemps, però està molt bé que existeixin i que s’hagin fet virals. Seria genial que la cosa no es quedés en l’anècdota i que el català fos més habitual a més sectors culturals, perquè encara que, per exemple, els llibres i la música estan en forma, hi ha altres àmbits que coixegen una mica. Amb una mica de sort, d’aquí a uns anys potser n’hi ha més que les quatre pel·lis en català que fan a hores infernals al cine. Netflix ja va posar la primera pedra quan va permetre que un dels idiomes d’àudio disponibles del mític anime ‘Sakura, la caçadora de cartes’ fora el català (la veritat, no és el mateix veure-la en japonès, una mica com els passa a certes pel·lis de Disney: si no són en espanyol llatí no és el mateix). I prego als déus de Nintendo que segueixin l’estela del Paraulògic i ens portin aviat un ‘The Legend of Zelda’ o un Pokémon traduït al català.