Sou un exemple

Primer de tot, gràcies per la vostra paciència. Sabem que no han sigut uns mesos fàcils a classe. Cada dia fem tot el possible perquè continueu aprenent, juntament amb els vostres companys i companyes. Sabem l’important que és comptar amb un lloc segur on desenvolupar el vostre talent. Les persones adultes solem recordar els anys del col·le com una etapa molt especial. Jo mateixa, per exemple, vaig decidir ser mestra perquè vaig tenir la sort de créixer en una escola de poble en què em trobava en família.

Sabeu que fa molts mesos que lluitem contra la covid-19, un enemic invisible que ens ha esgarrapat tots i a qui hem après a fer front. I, per això, us volia donar les gràcies, per plantar-li cara portant la mascareta, extremant les mesures d’higiene. En definitiva, per cuidar-vos i cuidar qui us estimen. Gràcies per portar la mascareta i per extremar la higiene. Us ho hem demanat més que ens agradaria, però ho fem per protegir-vos i també per cuidar les persones que us envolten. Quan sigui possible, deixareu de portar-la. També sé que durant aquest temps us hem insistit sobre com rentar-vos bé les mans. De vegades, els gestos més senzills són els que ens ajuden a viure millor. 

Gràcies porvacunar-vos. Les vacunes ens estan ajudant a parar els peus al coronavirus. I us agraeixo que col·laboreu en aquesta qüestió que tant ens preocupa. Milers de científics i científiques treballen sense parar perquè puguem tornar a ajuntar-nos sense por del contagi.

Gràcies per seguir també les classes des de casa. Quan no podeu anar a l’aula, heu hagut de recórrer a una tauleta o un portàtil i alguns, fins i tot, al telèfon mòbil. Sé que per a les vostres famílies no ha resultat gens fàcil, sobretot per als qui no disposeu de bona connexió a internet o potser ni tan sols hi tingueu accés. Us prometo que treballarem molt perquè cap de vosaltres es quedi fora. 

Gràcies per compartir espais. Ja sigui a l’escola o a casa, segur que us ha tocat adaptar-vos a una nova situació, de vegades incòmoda, ho sé. Els vostres pares i mares també han hagut de fer un gran esforç. Compartir taula, compartir ordinador, compartir habitació... 

Gràcies per respectar els límits. Us hem demanat col·laboració per mantenir-vos en la vostra bombolla i no barrejar-vos amb altres grups. Espero que no tardem gaire a recuperar la llibertat de moviment al pati i tots els espais comuns. Mentrestant, sisplau, continueu escoltant els vostres professors.

Gràcies també per tractar les noies com a iguals. Això és una cosa molt important per eliminar la violència masclista, que cada any mata moltes dones i fins i tot nens i nenes. Estem impulsant moltes activitats i projectes perquè les noies i els nois creixeu amb les mateixes oportunitats i en igualtat. 

Gràcies per ser amables. Com sabeu, l’assetjament escolar existeix. I, tot i que cada vegada el detectem abans i podem prevenir-lo, us demano sisplau que estigueu atents, atentes per frenar-lo a temps. No podem permetre la violència a les escoles, ni que s’estengui a les xarxes socials. Aprenguem a conviure amb persones diferents, per cultura, per religió, per nivell econòmic, per trets físics, per gènere, per orientació sexual, per capacitat intel·lectual, o pel que sigui. Res justifica la violència. Fem de les escoles un exemple de convivència per al món.  

Gràcies per cuidar el planeta. A les escoles s’ensenyen moltes coses importants, entre les quals també cuidar el planeta on vivim. El que aprengueu a classe ho portareu a casa. Us animo que fem aquesta revolució petita en el dia a dia: reciclar, utilitzar de forma adequada els materials, deixar nets els parcs, no malgastar aliments... Us suggereixo, a més, un truc: demaneu les vostres famílies que us portin a la natura, acosteu-vos als arbres, pugeu muntanyes, creueu rius, busqueu aventures a l’aire lliure.  

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I gràcies per somiar un món millor. Els vostres somnis mouen el món. Teniu la capacitat de contagiar-nos les vostres ganes de lluitar, de millorar i de solucionar problemes. Quan visito una escola, un institut o un centre de formació professional, m’emociono al veure els dibuixos penjats a les parets, les veus tan joves, els crits d’alegria, l’energia positiva que transmeteu. Aprenc molt a l’escoltar-vos: la vostra imaginació no té límits; les vostres ganes de canviar el món, tampoc. Continueu somiant perquè els somnis sovint es fan realitat. 

Cada matí, quan arribo al ministeri, penso en la responsabilitat que m’ha encomanat el president del Govern, Pedro Sánchez, com a ministra d’Educació i Formació Professional: contribuir que aquests milers d’hores que passeu a classe us resultin profitoses per formar-vos com a persones respectuoses, lliures, sensibles, afectuoses, amb prou coneixements per adaptar-vos a un món que canvia a tota velocitat. Gràcies pel vostre esforç diari, sou un exemple per nosaltres.