El caos evitable

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Jo que soc de naturalesa empàtica planyo els responsables polítics que els ha tocat gestionar aquesta crisi amb tantes dosis d’incertesa en aquests dos anys. Davant el suposat caos sembla que hi ha gent que obvia una cosa tan senzilla com el pensar que ningú vol fer malament la seva feina expressament i que el més probable és que posats nosaltres en el seu lloc passaria si fa no fa el mateix.

El que hem d’assumir és que mai no es dona prou informació i mai prou clara per tothom. Amb gent que encara es presenta a la farmàcia amb la mascareta mig abaixada i preguntant «soc positiu, què he de fer», no podem abaixar la guàrdia de la informació constant i creïble. Només els setciències s’atreveixen a opinar amb una seguretat que en altres contextos em resultaria encomiable sobre el que s’ha de fer o el que no. El que no puc entendre és que segueixen havent-hi entrevistes a científics que qüestionen mesures polítiques. Ho poden fer, i tant, però no entenc que no se’ls posi al costat un responsable de salut que pugui rebatre les crítiques. Deixar sospites a l’aire només genera inquietud, i és responsabilitat dels mitjans de comunicació evitar-ho. De la mateixa manera, amb més de 120.000 alumnes confinats aquesta setmana, no entenc que les declaracions dels responsables d’educació per canviar els protocols que es produeixen tan sovint no es facin conjuntament amb els responsables de salut que els han cregut convenients. La credibilitat depèn d’això, perquè si no poden donar la impressió de ser arbitraris o de basar-se en mesures no acordades, i tensionar encara més l’‘auctoritas’ i la ‘potestas’. En definitiva, poden donar una sensació de caos perfectament estalviable.