A Gràcia, un nou urbanisme per la vida

Però s’ha acabat el posar-nos les mans al cap. Igual que s’ha acabat el fet de preguntar-nos «¿com pot ser que aquestes cases o aquest palau no estiguessin protegits?». S’ha acabat perquè a partir d’ara tindrem una estratègia integral per protegir el patrimoni, que suposa un abans i un després en l’acció municipal. L’objectiu és que tots els barris sotmesos a dinàmiques especulatives gaudeixin d’una protecció pública per garantir el seu present i el seu futur. Una estratègia que servirà també per protegir el veïnat que pateix les pitjors conseqüències d’aquesta pressió especulativa, en forma de lloguers abusius, amb una proposta de vivenda assequible real. 

Els de Gràcia han de ser barris on voler i, sobretot, on poder viure. Per això, calia adoptar un clar compromís per regenerar i protegir el barri, i fer-ho a partir de quatre pilars fonamentals.

El primer, protegir 3.400 edificis de gran valor històric que formen part del patrimoni ordinari, que reforcen l’arrelament i tenen la capacitat de crear vincles comunitaris. El nou planejament marca el camí d’una concepció innovadora de patrimoni, que va més enllà de les grans obres arquitectòniques, i l'entén com aquell paisatge viscut que configura els barris i la memòria col·lectiva. A més, en un context d’emergència climàtica, el respecte patrimonial és també una estratègia de reciclatge urbà, que acaba amb els enderrocs sistemàtiques i les enormes emissions associades.

El segon, desfer un planejament urbanístic de l’any 1976 que preveia tirar cases a terra, i que era una espasa de Dàmocles que penjava sobre el cap de moltes famílies. Garantim que el 94% dels habitatges que estaven afectades des de fa més de 40 anys, ara, per fi, seran reconeguts com a habitatges. A més, promovem l'habitatge assequible, ampliant la norma que fa que tota promoció privada hagi de destinar el 30% dels habitatges a preus assequibles també a parcel·les de 400 metres quadrats. 

El tercer, mantenir l’estructura d’uns barris que faciliten el passeig i les relacions comunitàries. Gràcia ja és una gran ‘superilla’, amb uns carrers plens de vida, i necessitem blindar un element essencial perquè això no canviï: el comerç de proximitat. Ho fem establint la categoria d’eixos d’activitat comercial on, en planta baixa, només hi podrà haver activitat comercial, i s’evitarà així la substitució per altres activitats. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El quart, enverdir Gràcia per fer-la més saludable. Gràcia és un dels nuclis antics de Catalunya on menys espai lliure hi ha, per sota de Tortosa, Ciutat Vella o Girona. El nou planejament protegeix l’espai verd existent (públic i privat) impedint, per exemple, que un jardí privat es pugui convertir en un edifici, i planteja incrementar-lo en cada nova intervenció urbana. 

Si la innovació és la capacitat de la que ens dotem com a societat per aportar solucions a reptes presents, podem afirmar que aquestes estratègies son en últim terme un urbanisme innovador urgent i imprescindible. Un canvi de paradigma a l’hora de pensar el patrimoni de la ciutat, incorporant la perspectiva social i ambiental que tot planejament futur hauria de prioritzar. Volem que Gràcia continuï sent la Gràcia que ens estimem i que impulsa i forma la identitat de Barcelona: la vida de barri, el carrer i els espais verds, el petit comerç, l’espai pels infants i l’intercanvi cultural més quotidià. Preservant la identitat de Gràcia d’avui imaginem un futur ple de vida per demà.