Benvinguts a la ‘zona Nadal’
De nou, Rafa va causar sorpresa per la seva capacitat, que voreja la perfecció, de llegir el partit, fins a trencar una nova barrera. I això que la final va començar tàctica. Molt tàctica. Va utilitzar Rafa els dos cops, tant de dreta com de revés. Va fer servir moltíssim el tallat. Ara, curt; ara tiro més llarg; ara més curt...
En aquest primer set no van passar coses massa rares perquè Medvédev va jugar francament bé. No hi havia intensitat en el partit, com demostra aquest 6-2. I en el segon ja està el canvi, tot i que no es tradueixi en el marcador abans d’arribar en el tercer a la ‘zona Nadal’. S’arriba on volia Rafa. En aquesta zona és on comencen a passar moltes coses.
Jugar a tomba oberta
Es juga ja a tomba oberta, abandonant la tàctica i passen moltes coses. Es guanyen punts amb molt ritme perquè emergeix la intensitat, amb molt nervi. Allà Rafa es maneja increïble. No hi ha ningú com ell. Ningú pot jugar enmig d’aquesta intensitat com ho fa Rafa, assumint molts riscos per derrotar Medvédev. En aquesta ‘zona Nadal’ ha tornat a demostrar que ni els joves talents, que empenyen molt des de baix, estan preparats per tombar-lo.
Potser es volia sortir amb aquesta intensitat tan baixa a l’inici i elevar-la després. És clar que se li podia escapar el partit amb aquest 2-0 advers, tot i que, per a mi, l’estrany és que a Rafa se li escapés el segon set. El seu triomf demostra que, amb 36 anys que complirà, no n’hi ha cap altre com Nadal.
Medvédev serà número u mundial i guanyarà molts Grand Slams, però a tomba oberta no va poder amb Rafa. Hem assistit a un dels grans partits de la història contemporània del tennis. I gent tan jove, tan bona i tan preparada encara no poden dir: ‘Vam guanyar Rafa Nadal’.
Llegeix i processa com ningú
Notícies relacionadesEstà per sobre de tots en l’aspecte emocional. No sembla que tingui un cervell. Sembla que en tingui quatre: el cervell quan perd, el cervell quan guanya, el cervell per resistir i el cervell per remuntar.
Llegeix i ho processa tot sobre la marxa de forma espectacular. Ho processa millor que ningú. A d’altres, en situacions dures, el cervell se li redueix. A ell, no. Té resposta per a tot. És una màquina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.