Literatura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Llibres que es fan caminant
‘Guilleries’, ‘Junil a les terres dels bàrbars’ i ‘Quanta, quanta guerra’ són novel·les fetes a base de caminar
¿«Camines més que un escriptor amb novetat a Sant Jordi» s'ha dit ja? Camina el comercial de la distribuïdora, camina el transportista carregat amb capses de llibres, camina el llibreter de les taules a les prestatgeries, dels prestatges a la caixa, i sí, camina l’escriptor, quilòmetres i quilòmetres, durant la Diada, més quilòmetres durant la ruta de presentacions que l’editorial li organitza arreu les setmanes posteriors a la data de la sortida del seu darrer llibre. En el món del llibre es camina el que no s'ha escrit. O sí que s'ha escrit, i tant, perquè com caminen, de vegades, els personatges de les novel·les: això sí que donaria per a unes quantes novel·les més.
Ahir mateix vaig acabar de llegir 'Guilleries’, de Ferran Garcia, i mentre el llegia, no em parava d’aparèixer al cap la imatge de la Junil de ‘Junil a les terres dels bàrbars’, de Joan-Lluís Lluís; i enmig dels dos, també m’apareixia la de l’Adrià Guinart, de 'Quanta, quanta guerra', de Mercè Rodoreda. Quines tres novel•les fetes a força de caminar. Totes tres serveixen per a explicar de meravella com la història la fa la suma de relacions humanes presents, molt antigues i, fins i tot, projectades en el futur, que és cap a on sempre caminen els personatges; però és que, a més, Ferran Garcia, en un moment de 'Guilleries' que ara citaré de memòria, gosa mesurar la distància entre persones, és a dir, la seva relació probable o no, i més o menys estreta després, segons la distància en passos que les separa: “Vivia massa lluny per a conéixe’l, però prou a prop per arribar-hi caminant”: que era molt probable que l’acabessin coneixent, vol dir, i que d’això, probablement, també n’acabaria sortint una (una altra) història.
Entretots
Tots tres, a més, van construïts de converses, de contes, que els personatges s’expliquen entre ells. Explicar contes, ¿n’heu sentit mai? És una altra manera de caminar en la qual, qui parla, t’agafa de la mà i et convida a acompanyar-lo en una història que, potser, ni tan sols ell sap on anirà a petar.
Caminar, ves quina cosa per a una activitat, llegir, que tots fem asseguts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
