La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Youtubers madurant
Sembla mentida, però ja està passant. Els youtubers, aquests que us semblaven criatures, compleixen anys a poc a poc, creixen i maduren. Em diverteix assistir a l’evolució d’alguns comptes de YouTube, que és com l’evolució de la vida. Veus passar l’edat, l’esquena redreçant-se, canvien els temes, el to. El mateix que passa amb l’adolescent que llegeix poesia i al passar a la trentena llegeix novel·la i als cinquanta llegeix llibres d’història, el mateix passa amb els youtubers. Van inventar un llenguatge audiovisual nou, trencador, i s’hauria dit que sempre serien nens xisclant, però no. Deixeu-me parlar-vos de Tiparraco.
Aquest paio era un mecànic aragonès, segons em diu per telèfon. Havia treballat venent coses, aquí i allà, com tants altres. Però va obrir fa 10 anys un compte de Youtube i va començar a fer bromes telefòniques per divertir-se. Tenia bastanta gràcia, veu peremptòria, un morro descomunal, i l’èxit va començar a topar amb ell sense que ho busqués. El seu era el típic compte que un li ensenyaria a la patuleia de xavals, jo què sé, al seu nebot, per fer-se el guai amb ell i confabular. Però passen els anys i, de broma en broma, un acaba avorrint-se de tot. Quan Tiparraco es dirigeix als 40, quan ja té cabells blancs a la barba, el seu canal de bromes és la seva font de finançament, però s’avorreix. Trair el seu contingut, donar a la seva audiència un plat diferent, ¿serà un desastre? Amb el mateix esperit despreocupat que va començar el canal comença a fer passar bou per bèstia grossa. És la llibertat dels que no li deuen res a la tradició, dels que van iniciar a YouTube la seva pròpia tradició. Bé, li agafa per fer entrevistes com li podria haver agafat per llegir en veu alta la guia telefònica de Moscou: ¡aquests cabrons fan el que els dona la gana!
Fa un parell d’anys que Tiparraco llança a YouTube un contingut molt interessant que pot produir, paradoxalment, gràcies a la seva fama de bromista. Per aquesta fama se li acosta gent amb ganes de confiar-se i explicar la seva vida, i ell compon una sèrie de vídeos, «a la pell de» i «cinc preguntes sense censura», on l’espectador pot sentir de primera mà el testimoni de presos, crupiers, cocaïnòmans, famosos, ningús, víctimes del maltractament, maltractadors, narcos, etcètera. Sense filtre. ¿Per què es confien a un bromista professional? Perquè, a diferència de molts periodistes, aquest i altres com ell sempre van anar de cara. I la gent no és idiota.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
