Sant Valentí, 1960

-El 24 de gener complim 62 anys junts –contesta. No ha hagut de pensar-s’ho, en canvi, vacil·la quan li pregunto com era lligar en aquells temps.

Abans no era com ara, diu finalment. «Abans ens ajuntàvem els diumenges per ballar amb una gramola i un tocadiscs, i li demanaves un ball a la noia que t’agradava, i si ella ja tenia nòvio et contestava que ja els tenia reservats. Però tot i així no podíeu ballar gaire junts perquè si ballaves més de dues cançons la gent criticava. Eren balls amorosos». Pronuncia amorosos amb el seu accent de Jaén, i em poso a riure i li pregunto què vol dir.

-Ens agafàvem de les mans, ens abraçàvem... coses d’aquestes. El que passa en la joventut –i també es posa a riure.

-I ballàvem el «Cachito, cachito, cachito mío» –diu l’àvia Sisca, que malgrat ser sorda ho pesca tot. Li arrabassa el telèfon a l’avi i m’explica el que ja sé però que mai em canso d’escoltar: que vivien al mateix carrer de Lahiguera quan eren petits, però que no es van conèixer de veritat fins que van arribar al mateix poble de Catalunya a treballar: ella, a servir a casa del poeta de Castellar i ell, a repartir gasoses. Un diumenge a la tarda l’avi li va allargar la mà per treure-la a ballar.

-Llàstima que els anys passin tan ràpid –diu l’àvia amb severitat–. Però mentre puguem anar sols al lavabo, que ens tingui Déu. I quan se’n mori un, l’altre, al darrere.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

-‘Ea’ –sento que diu l’avi.

Ja he arribat a la parada i he de penjar, els dic adeu i me’ls imagino joves a l’altre costat del telèfon –l’avi, amb cabell i l’àvia, amb el seu somriure murri–, agafats de la mà des d’aquell primer ball, fa més de 60 anys.