La nena vol ser enginyera?

La decisió respecte als estudis universitaris que cursarà un determinat jove, constitueix un moment difícil, no només per a ell, sinó també per als pares i els tutors implicats en aquest procés. Aquest procés és independent del sexe dels alumnes, però, en el cas de les dones hi ha una sèrie de condicionants que poden marcar la decisió d'estudiar o no una carrera tècnica. Conscientment o inconscientment és possible deixar-se influir per patrons predeterminats que identifiquen la dona amb professions dedicades a la cura dels altres.

Les joves en edat d'escollir estudis universitaris s'identifiquen amb diversos models de comportament femení: d'una banda, els que els són més propers (mares, amigues) i, de l'altra, els que es presenten constantment als mitjans de comunicació. Habitualment, en tots dos casos, el model representat està allunyat d'una jove enginyera.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per revertir aquesta situació s’hauria d’incidir, en la mesura del possible, en el canvi dels models femenins actuals, per això és molt valuosa la col·laboració dels mitjans de comunicació, els quals poden transmetre imatges de dones que desenvolupen el seu treball en el camp tecnològic, fins i tot fent protagonistes d’alguna sèrie televisiva a noies enginyeres. D’altra banda, caldria destacar el vessant social de l’enginyeria, quan un enginyer o enginyera inventa, el que fa és millorar i innovar en el sentit de fer una vida millor a les persones que ens envolten.

En diversos estudis s’ha posat de manifest que, així com entre els nois estudiants d’enginyeria n’hi ha de totes les classes socials i culturals, s’observa que entre les noies enginyeres predominen les de classe social i cultural més alta. Seria necessari planificar una campanya específica adreçada a famílies de nivell sociocultural menys elevat, fent-les coneixedores dels estudis científics i tecnològics i actuant des de l’educació primària. Treballant de manera coordinada les administracions i les institucions educatives de tots els nivells estarien fomentant la igualtat d’oportunitats i es contribuiria a garantir més llibertat entre les noies i dones, ja que la llibertat va lligada a la capacitat d’escollir i és molt més fàcil poder triar si es disposa d’independència econòmica. Amb totes aquestes mesures es facilita que ningú més es pregunti: però.... la nena vol ser enginyera?????