Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La nena vol ser enginyera?
Conscientment o inconscientment és possible deixar-se influir per patrons predeterminats que identifiquen la dona amb professions dedicades a la cura dels altres
Dos estudiants de la UPC treballen en la instal·lació dels panells solars del petit prototip. /
Fa aproximadament quaranta cinc anys, en un poblet petit una noia va plantejar als seus pares que havia triat estudis universitaris i els va dir que volia estudiar enginyeria. La reacció va ser de sorpresa i el seu pare li va preguntar: però com t’ho faràs per què els homes et facin cas? Al llarg dels anys aquesta noia va poder demostrar al seu pare que els requisits per fer estudis d'enginyeria estan relacionats amb el gust per aprendre, amb el gaudi d'assignatures com Física o Matemàtiques i amb una certa capacitat d'enginy, i que aquestes característiques no són patrimoni del món masculí.
La decisió respecte als estudis universitaris que cursarà un determinat jove, constitueix un moment difícil, no només per a ell, sinó també per als pares i els tutors implicats en aquest procés. Aquest procés és independent del sexe dels alumnes, però, en el cas de les dones hi ha una sèrie de condicionants que poden marcar la decisió d'estudiar o no una carrera tècnica. Conscientment o inconscientment és possible deixar-se influir per patrons predeterminats que identifiquen la dona amb professions dedicades a la cura dels altres.
Entretots
Les joves en edat d'escollir estudis universitaris s'identifiquen amb diversos models de comportament femení: d'una banda, els que els són més propers (mares, amigues) i, de l'altra, els que es presenten constantment als mitjans de comunicació. Habitualment, en tots dos casos, el model representat està allunyat d'una jove enginyera.
Notícies relacionadesPer revertir aquesta situació s’hauria d’incidir, en la mesura del possible, en el canvi dels models femenins actuals, per això és molt valuosa la col·laboració dels mitjans de comunicació, els quals poden transmetre imatges de dones que desenvolupen el seu treball en el camp tecnològic, fins i tot fent protagonistes d’alguna sèrie televisiva a noies enginyeres. D’altra banda, caldria destacar el vessant social de l’enginyeria, quan un enginyer o enginyera inventa, el que fa és millorar i innovar en el sentit de fer una vida millor a les persones que ens envolten.
En diversos estudis s’ha posat de manifest que, així com entre els nois estudiants d’enginyeria n’hi ha de totes les classes socials i culturals, s’observa que entre les noies enginyeres predominen les de classe social i cultural més alta. Seria necessari planificar una campanya específica adreçada a famílies de nivell sociocultural menys elevat, fent-les coneixedores dels estudis científics i tecnològics i actuant des de l’educació primària. Treballant de manera coordinada les administracions i les institucions educatives de tots els nivells estarien fomentant la igualtat d’oportunitats i es contribuiria a garantir més llibertat entre les noies i dones, ja que la llibertat va lligada a la capacitat d’escollir i és molt més fàcil poder triar si es disposa d’independència econòmica. Amb totes aquestes mesures es facilita que ningú més es pregunti: però.... la nena vol ser enginyera?????
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.