Sant Valentí

En primer lloc es va dirigir a la secció de confecció de dones i va explicar a la dependenta que buscava un vestit molt especial, ja que per Sant Valentí anava a sopar amb la seva nòvia. Dependenta i clienta van coincidir que el vestit havia de ser rosa, el color de l’amor. Entre les dues van escollir un vestit camiser, de teixit calat, sensual i elegant.

Després, la Marta es va presentar a la secció de llar i es va emportar un paquet de 100 espelmes de color rosat. També va comprar unes sals de bany amb aroma de roses i vainilla, i una bossa de pètals de rosa.

Va baixar al supermercat i va agafar provisions. Salmó, caviar, cava, una taula de formatges i un cistell de maduixes.

Més tard va passar per la joieria i va escollir l’anell. Es va decidir per un de molt senzill en or blanc, amb un diamant solitari, perquè la seva nòvia utilitzava molt l’ordinador i l’anell no havia de ser gaire pesat. A més, si l’havia de portar sempre posat, no podia ser gaire cridaner.

La dependenta la va felicitar pel seu gust i li va dir que la seva nòvia tenia molta sort. «Sí, té molta sort», va confirmar la Marta, somrient.

Aquest dilluns, Dia de Sant Valentí, a l’arribar de la feina, la Marta va preparar el sopar i el va col·locar a la taula de la sala d'estar. Va il·luminar la casa exclusivament amb espelmes, sense llum elèctrica. Es va maquillar amb cura i es va posar el vestit nou. Va posar al reproductor la serenata de Schubert, va obrir l’ampolla de xampany, va alçar la copa en alt i va brindar per l’amor. Després va sopar, a poc a poc i en silenci, assaborint cada mos.

Quan va acabar, copa de cava en mà, cistell de maduixes a l’altra, es va dirigir al bany també il·luminat per espelmes, i es va disposar a submergir-se en l’aigua que feia olor de rosa i vainilla, coberta per la capa de pètals de rosa.

La setmana anterior, la seva millor amiga es queixava perquè el seu marit havia reservat un spa per al cap de setmana, quan a ella en realitat no li venia de gust anar-hi.

La Marta gairebé es posa a plorar i li va dir que tant de bo tingués ella algú que la convidés a un spa, perquè feia quatre anys que estava sola, perquè cada any, en la setmana propera a Sant Valentí, es deprimia més. Des dels aparadors de les botigues i els bàners que saltaven al mòbil semblava que la humanitat conspirava per recordar-li com de sola estava.

Millor que el sexe

I perquè se li feia molt dur viure sense algú a qui estimar. «Però Marta... ¡si tu no saps la sort que tens, disfrutant de la teva llibertat! ¿Com pots dir que no tens ningú a qui estimar? La teva família t’adora, els teus companys de feina et respecten moltíssim, i jo... Jo també t’estimo, per descomptat. Però sobretot, Marta, reflexiona. ¿No recordes aquesta dita de Jesús, que estimaràs el proïsme com a tu mateix? Primer t’has d’estimar a tu mateixa si vols estimar els altres».

Recordant aquestes paraules, la Marta es va submergir fins al fons en l’aigua calenta i va esgotar la copa de xampany i la va dipositar a la prestatgeria reservada dels sabons. Les maduixes que havia posat per donar sabor al cava resplendien com robins.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Va tancar els ulls. Va veure innombrables estrelles que va suposar que eren el reflex de les espelmes. El cava li havia pujat al cap i la sensació es reforçava per l’aigua calenta. De sobte es va trobar pensant que aquella sensació era millor que el sexe. Durant aquells quatre anys sense parella no havia tingut amor però sí molt, molt sexe, i aquelles experiències l’havien deixat moltes vegades amb una sensació de buit que s’obria cap a dins en un abisme profund.

I en aquell moment va pensar que per fi havia trobat un amor fidel, comprensiu, disposat a perdonar-ho tot: l’amor propi. Va mirar el brillant al seu dit anular i va reafirmar el seu compromís de no decebre’s mai. Al cap i a la fi, la Marta era l’única persona amb qui la Marta estava absolutament segura que podia comptar fins al final de la seva vida.