Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El joc del PP
Mentre Pablo Casado s’expressi i actuï com la ultradreta, ¿quin sentit té aïllar Vox?
Regalar l’abstenció al PP per evitar que Vox governi. O deixar que el PP s’enfronti a les conseqüències de governar al costat de la ultradreta. El PSOE ha conclòs el debat, no s’abstindrà. No facilitarà una investidura d’Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó sense la crossa de Vox. Així no és procedeix en altres països europeus. A França i a Alemanya s’ha tancat el pas als ultres, com bé recordava Rafael Jorba a EL PERIÓDICO. Però, ¿el PP està a l’altura dels seus homòlegs?
En el joc sense nord de Pablo Casado, cada vegada és més difícil discernir un partit i l’altre. Fins i tot en la barroeria populista sembla coincidir-hi: el ‘remolatxa-style’. Tal és el joc de miralls, que Isabel Díaz Ayuso va voler trencar-lo amb una intervenció diàfana contra els seus socis de Vox: «La delinqüència no està relacionada amb l’origen de les persones, no tornin una altra vegada a barrejar-ho». Mentre Pablo Casado s’expressi i actuï com la ultradreta, ¿quin sentit té aïllar Vox? Excepte el de fer-lo més fort. L’original sempre és millor que la seva mala còpia. La pilota és ara a la teulada del PP. Ayuso ho ha vist i vol controlar el joc. Casado continua mirant les remolatxes.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
