Literatura Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Maneres discretes de fer
Algunes persones es prenen les activitats de la llibreria com el moment de fer passadissos i deixar caure les seves targetes de visita. Generalment, és gent que no torna a venir fora de l’horari de les presentacions
La Raquel, quan treballava de cambrera al Bar Calders, solia passar sovint per la llibreria a comprar llibres de poesia; crec, no ho recordo bé, que fins i tot va venir de públic, algun dia que lliurava, a alguns dels recitals que hi organitzem. Un dia, quan ja feia un temps que ella havia deixat la feina al passatge, ens van trucar de l’editorial LaBreu: volien fer la festa d’entrega del premi Francesc Garriga d’aquell any a Calders: ells mateixos ens durien els llibres i no sabríem qui era la guanyadora fins al moment en què ells ho anunciessin. Vam fixar data i hora.
Va arribar el dia. Cap a quarts de set, van començar a arribar els editors i alguns assistents, entre ells, la Raquel. Recordo que l'Ester Andorrà i l'Antoni Clapés, editors de LaBreu i Cafè Central respectivament, la van saludar davant del taulell. Un dels dos em va dir: «És la guanyadora». Alegria màxima.
Entretots
Per la llibreria passen poetes de tot pèl. Hi ha un espècimen relativament habitual que demana per llibres que han guanyat premis que ells també volen guanyar: ho diuen obertament i alguns, fins i tot, ens demanen si coneixem els editors i si els podem passar el seu contacte. Hem vist 'assalts' literals a autors coneguts, a editors, a jurats de premis, per part de gent que es pren les activitats de la llibreria com el moment de fer passadissos i deixar caure les seves targetes de visita. Generalment, és gent que no torna a venir fora de l’horari de les presentacions i que molt rarament compra un llibre que no sigui el llibre del qual tothom parla a les xarxes socials... Mai he sabut de ningú que acabés guanyant, ni tan sols publicant, res.
Ahir vaig veure la Raquel (Raquel Pena, és diu de nom sencer): acabava de fer una lectura del seu poemari, ‘Breu història dels Estats Units’ al Candy Darling, un bar de la Gran Via que ha sumat els recitals poètics a la seva programació habitual. L'hi vaig demanar com havia anat: «Bé», em va dir, «hi ha vingut tanta gent que hi havia una mica massa de soroll al fons i tot». «Això està molt bé: rock and roll», li vaig respondre. Quina curranta, quin orgull.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
