Emmordassats

El d’Elena és, de fet, el primer acte desobedient del Govern. Amb astúcia i sense escarafalls. Res a veure amb el dantesc espectacle de la presidenta del Parlament. I el protagonista d’aquest estratagema que es burla de la ‘mordassa’ no és cap altre que un exdiputat del PSC enrolat a consciència en les files del junquerisme. ¿Confrontació intel·ligent? Llavors Elena els ha donat una lliçó. També de realitat i lluny de la gesticulació majestàtica que com admetia el diputat Cuevillas –quan va veure les orelles al llop i després d’haver presumit del contrari– no va enlloc. El més surrealista és que ha reaparegut defensant la fugida de Borràs. 

El món de Junts té un problema greu de credibilitat, de cohesió interna, de rumb. No obstant, tots semblen coincidir en la seva aversió als republicans. Allà tanquen files. Així ha passat després de la conferència del president Aragonès. Tot molt malament ens deien. La vigília, la presidenta (per la boca mor el peix) va desafiar Elena a la Meridiana, per a això sí que va tenir arrestos. Va arribar amb cotxe oficial, es va fer una foto i cortina de fum. És clar, era gratis. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aragonès apel·lava a la cohesió social, als grans consensos i a la unitat estratègica de l’independentisme. Però governa (¿fins quan?) amb els que més s’esforcen a fer el contrari. No en el mateix Govern, cert. Només s’ha de veure com Aragonès i el conseller Giró es van arremangar junts per treure el pressupost després de la cantada negativa de la CUP. El Govern governa i acompanyen tots els indicadors econòmics que desmenteixen fal·làcies més que interessades.

Passa que s’ha de parlar clar. No serveix continuar emmordassats. I no és fàcil, Aragonès té el corc a prop de casa i un Govern espanyol que sovint sembla raspallar els que més voldrien que tot descarrilés.