La guerra del PP engreixa Vox

El PP ha entrat de ple en una descarnada guerra fratricida de conseqüències imprevisibles i gairebé amb seguretat atziagues. La ruptura d’hostilitats de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, contra el president del partit, Pablo Casado, retransmesa en directe per a tot Espanya, només pot fragilitzar encara més el principal partit de l’oposició i, per tant, regalar-li cartes a l’extrema dreta, que, com es va demostrar diumenge a Castella i Lleó, es va dia a dia consolidant com la principal amenaça a l’hegemonia dels populars a la dreta espanyola. De fet, la contesa interna del PP va esclatar només quatre dies després d’aquestes eleccions, auspiciades per Casado per reforçar-se davant Ayuso. Però el resultat no va ser l’esperat. Els populars castellanolleonesos van guanyar per la mínima i han quedat en mans de Vox. Ara estan encallats. Un oportunament temperat José María Aznar ja els va advertir dimecres al Círculo Ecuestre de la inconveniència de governar amb la ultradreta.

Del contratemps electoral, el líder del PP en va sortir debilitat mentre que la presidenta madrilenya es va enfortir. Ara, Ayuso i la direcció nacional, per boca del secretari general, Teodoro García Egea, s’han creuat acusacions d’una virulència sense precedents. Des de Génova s’aboquen insinuacions de corrupció per un contracte de la Comunitat de Madrid en què el germà d’Ayuso hauria cobrat comissions, i aquesta, que va admetre aquest cobrament, va acusar Casado de promoure una campanya despietada per destruir-la. Així les coses, la situació en aquest moment és que la direcció ha obert un expedient a la presidenta madrilenya, que, tot i que és d’hora per saber-ho, podria acabar amb la seva expulsió del partit, i estudia accions legals contra ella per abocar atacs «gairebé delictius» contra Casado. 

L’espoleta va ser la informació, avançada per alguns mitjans dimecres a la nit, que el PP, des de l’Ajuntament de Madrid, hauria contractat detectius per espiar Ayuso. Tant Génova com l’alcalde ho desmenteixen, però Ángel Carromero, coordinador de l’alcaldia, amic de Casado i de Martínez-Almeida i que seria qui va contractar els detectius, va haver de presentar ahir la dimissió. El PP madrileny té una llarga història d’espionatges. Des de l’anomenada «gestapillo», quan des del Govern d’Aguirre es va espiar persones de la confiança de l’alcalde Ruiz-Gallardón, a la gravació guardada del robatori de les cremes per Cristina Cifuentes, o al cas Kitchen, ara als tribunals i que afecta el PP estatal.

És la falta de pudor en la baralla interna la que més perjudici reputacional pot fer al PP, els militants i votants del qual segueixen atònits els esdeveniments. Però la impudícia d’aquesta batalla intestina en el primer partit de l’oposició perjudica també el conjunt de la política espanyola, perquè allunya els ciutadans de partits i institucions, i pot contribuir a minar el prestigi del país fora de les nostres fronteres. Especialment, perquè si la direcció del PP tenia coneixement d’irregularitats hauria d’haver-les portat a la fiscalia i no utilitzar-les per fer xantatge a qui pretén disputar-los el lideratge. La baralla ha arribat tan lluny que no s’entreveu treva possible. Mentrestant, el PP queda malferit i Pedro Sánchez, sense rival a la dreta, veu sense entrebancs la seva continuïtat a la Moncloa. Però qui més es pot beneficiar d’aquesta dissortada situació és Vox, que continuarà creixent a costa de la crisi dels populars, cosa que comporta un greu risc per a la democràcia espanyola.