Context Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Urbanisme: el centre com a motor de canvis
Per abordar els reptes mediambientals es requereix una adaptació i innovació en mobilitat, equipaments i eixos verds que necessita consens. No hauria de fer por
Avui com ahir, l’urbanisme de Barcelona continua despertant interès i és estudiat amb atenció, precisament perquè sempre ha arriscat. En la dècada dels 80, es va iniciar un programa de reequipar els barris perifèrics i urbanitzar carrers i places amb la mateixa qualitat que els del centre. Avui la situació és diferent. Són les condicions del centre insalubre les que requereixen canvi i innovació: la implantació d’un canvi en la mobilitat, millors equipaments i la multiplicació d’eixos verds, els nous jardins lineals d’una ciutat d’extrema compacitat. Una adaptació que necessita consens per abordar els reptes mediambientals. No hauria de fer por. Barcelona és una ciutat complexa, diversa i conflictiva, però continuarà sent el motor cultural, referent sanitari, universitari i d’innovació de Catalunya.
Entretots
Si actuem amb sentit comú i il·lusió col·lectiva, podrem contribuir a construir una ciutat més saludable, justa i segura. I així, desitjaríem imaginar que:
1. La reducció del trànsit al centre continuarà de manera accelerada, sistemàtica. L’espai dels vehicles serà ocupat per arbres que milloraran la qualitat de l’aire i crearan espais d’intercanvi en cada encreuament. Els carrers de l’Eixample, tots, es transformaran en eixos verds i supliran el que podrien haver sigut els jardins interiors d’illes d’Ildefons Cerdà, avui ocupats per edificis diversos. Al carrer de Consell de Cent el seguiran tots els altres, i en pocs anys mirarem amb sorpresa les fotografies de carrers plens de cotxes. A més, la innovació inclourà transport públic a cada un d’aquests carrers. Alguns d’aquests eixos, com el del passeig de Sant Joan, tindran rèpliques en Via Laietana tallant el centre històric. I potser es recuperen velles propostes, l’eix verd lineal del Turó Park al mar pel carrer d’Urgell.
2. Les estacions es multiplicaran. França i el Morrot al port s’enllaçaran (perquè és més fàcil i barat que qualsevol túnel recent i més rellevant per al futur de la mobilitat) i tindrem dues noves estacions flamants i boniques al preu d’una. I les platges de vies al port i a l’Hospitalet seran un espai clau al servei de la mobilitat i del metabolisme urbà. La línia 9 podrà absorbir molt trànsit i el tramvia per fi empalmarà, després de més de 15 anys d’espera. Un mitjà de transport que es podrà implantar per totes les vies diagonals i tindrà un efecte molt positiu sobre la mobilitat general.
3. La distribució de mercaderies es regularà com van fer a la Gran Bretanya en els 70. I el comerç ‘online’ pagarà els costos que genera i potser alguns joves i els altres tornaran a comprar ‘onsite’.
Notícies relacionadesAixí sigui.
Nota: A l’Eixample viuen 269.349 habitants, més que els que viuen a Lleida, Vic, Olot i Igualada junts, que en sumen 264.573. Serà necessari solucionar el desequilibri brutal entre dotacions. No fa falta ser una experta per valorar-ho. No és cert que no hi ha espai, hi ha molts edificis infrautilitzats. Per cert i a tall d’exemple: ¿què fa un Museu de l’Esport a l’antiga clínica del Dr. Colet blindat als veïns a la cantonada Bons Aires-Casanova? Les seves sales, buides i boniques, podrien acollir demà mateix un centre obert –vinculat a l’esport si és necessari– per als majors de 65 anys (el percentatge mes alt de Catalunya), nens (pot sorprendre, però encara hi ha escoles que continuen entre fums i nens que s’aventuren per les voreres sense que els atropellin) i també joves que no tenen on anar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
