Oda apassionada a Dembélé

Al camp és, després d’aquest drama que la grada ha escenificat com en un circ romà, amb la mateixa crueltat i indiferència, es posa en joc la qualitat que no se li disputa. La cridòria que ha precedit aquesta única cerimònia que fa del futbol una vida interessant, el joc, ha hagut d’afectar-li, però ell corre com si una veu diferent a la que acaba de sonar multitudinària des dels seients l’empenyés a fugir del soroll per trobar-se, tant de bo, amb un gol que calmi les feres.

El circ romà

Notícies relacionades

El mal dormir del Barça

Ha tornat el Barça

És interessant observar la naturalesa dels crits, que no són acceptats ni per l’entrenador ni pel més destacat dels barcelonistes de camp, Gerard Piqué, però que han sigut aclamats, amb la malaptesa que observen des de fa temps els que seuen a les millors localitats de l’estadi. Han tractat amb malaptesa el futbolista, s’han sentit propietaris de les seves decisions lliures, ho han fet retratar com un noi intractable, però al final l’han mantingut en l’alineació. Però el matusser menyspreu de la gestió l’ha mantingut en alt per humiliar-lo. I allà hi ha el circ romà atenent els designis de Laporta per dir-li a Dembèlè que no és benvingut. 

Sempre vull que el Barça marqui gols, que els marqui fins i tot Ter Stegen des de molt fora de l’àrea; vull, a més, que guanyi, com Roncero vol que guanyi el seu equip, fins i tot en els entrenaments; no em distingeixo per cap altra fe que la que tinc en les persones, però abraçaria qualsevol fe que ara, qualsevol dia d’aquests, avui mateix, garantís que aquest noi que sembla una gasela d’aire marqués gols i gols i gols fins que sigui el seu moment de dir, com deia Robert Graves, adeu a tot això.