Geoestratègia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La sortida perillosa de Mali
Després de la retirada de més de 3.000 soldats francesos, la qüestió és si l’operació ha fracassat o si obrim un nou forat negre en el mapa del terrorisme global
Des de fa més d’una dècada, França ha sigut el gendarme europeu al Sahel. El seu desplegament militar a les antigues colònies ens permet dormir tranquils en aquest costat del Mediterrani. L’amenaça de cèl·lules radicals estava controlada: no tant en el seu desplegament a les zones mes àrides del desert, que ha continuat progressant, sinó més aviat per la seva possible incidència a distància en territori europeu. En el moment en què el president Emanuel Macron, forçat per la junta militar de Mali, va anunciar la sortida de més de 3.000 soldats, la qüestió és si l’operació ha fracassat o si obrim un nou forat negre en el mapa del terrorisme global.
Una vegada més, un cop d’Estat camuflat de bons propòsits per rellevar un Govern incapaç de garantir la seguretat ha derivat en una junta amb una agenda pròpia que ha fet seu el sentiment anticolonialista contra França com a excusa per mantenir-se en el poder. Els militars van prometre un Govern de transició i eleccions aquest febrer però, al·legant que el país no està preparat, posposen les urnes almenys fins a 2025. Les sancions dels seus veïns africans i de la Unió Europea, a instàncies de França, no s’han fet esperar. La resposta tampoc: les tropes franceses, un dic contra l’expansió gihadista a la zona, han de sortir; al seu lloc, la junta militar ha contractat mercenaris russos.
Entretots
Amb el focus a Ucraïna, la notícia podria passar desapercebuda si no fos perquè en la calor de les seves dunes de sorra es pot muntar un paradís criminal. Mali és l’Afganistan francès. És difícil trobar un sol país, de Somàlia a Mauritània, on no actuïn grups armats que responguin a diferents franquícies del que comunament coneixem com a cèl·lules radicals islàmiques. Però Mali és el seu santuari. Europa no hauria d’haver deixat sola França, com si la intervenció fos un afer colonial. Ara que les seves tropes s’han de retirar, el repte no és només per a la regió, sinó per a tots nosaltres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
