Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La crisi del PP i l’extrema dreta
En aquest país mai ha sigut gaire habitual un espectacle així, no s’arriba a un nivell d’estrès tan notable que provoqui un ensorrament
Una característica habitual de la dreta ha estat sempre la tendència a la unificació. Parlo de la democràtica, és clar, perquè quan no ho és, tendeix a unificar-se sense maquillatge sota el paraigua del feixisme. Al contrari, l’esquerra tira més cap a l’atomització, cap a la dispersió ideològica radical, cap a les essències del purisme per damunt de les estratègies polítiques. La dreta, quan convé, quan arriba el moment decisiu, s’alia, perquè les essències són més flexibles, més adaptables a les necessitats del moment. Per això sorprèn, a primer cop d'ull, aquest «col·lapse» (ho diuen ells) que pateix el PP. Aquesta «situació insostenible on ens dessagnem».
En aquest país no ha estat mai gaire habitual un espectacle així, no s’arriba, d'habitual, a un nivell d’estrès tan notable que provoqui una ensulsiada. Ja veurem com acaba. Més que no pas l’aparença d’un edifici enrunat, la crisi del PP proposa la imatge de l’equilibri que proporcionen els vasos comunicants. A la fi, els líquids (aquesta dreta i l’extrema) s’estabilitzen. I això vol dir, aquí, que el feixisme avança decidit, perquè sap que el vent li va a favor, i més encara quan el conservadorisme clàssic és, ara per ara, un cadàver.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
