El Primavera Sound, en risc per la inacció de govern

Barcelona és una ciutat capaç de generar iniciatives culturals de gran qualitat: Primavera Sound, Sonar, DocsBarcelona, per exemple, han esdevingut, després d’anys de tenacitat, referents internacionals. Competir a escala global requereix prendre compromisos de contractació a llarg termini i assumir riscos econòmics i organitzatius (especialment complicats en anys de pandèmia). 

L’aposta per la cultura a Barcelona és compartida i assumida des de fa molt de temps per tots els agents de la ciutat i és utilitzada com a eslògan de publicitat institucional. Tanmateix la inacció del govern municipal darrerament ha contribuït a la inseguretat i tensió, arribant a posar en dubte la continuïtat d’aquestes iniciatives. 

A ningú se li escapa que l’anunci del Primavera Sound del seu aterratge a Madrid ve donat per la falta de nord cultural de la ciutat de Barcelona, que ni acompanya en el creixement, ni aporta visió, ni ajuda a cohesionar cultura i ciutat. Al contrari, contribueix perquè el que seria un motiu d’èxit i orgull per a tota la ciutadania de Barcelona, es converteixi en un problema, mal resolt i mal gestionat.

El diàleg amb el Primavera Sound ha sigut rocambolesc durant un any, sense acabar de definir les condicions i compromisos a assumir per ambdues parts, convertint-se en un clar exemple del despropòsit, falta de lideratge, de visió i de capacitat de gestió de l’equip municipal. I aquest no és l’únic exemple: després de més de 25 anys d’èxit, el DocsBarcelona continua depenent gairebé exclusivament de les ajudes de la Unió Europea i de l’Estat i el Sónar encara no té un contracte de disponibilitat d’espai amb Fira de Barcelona –malgrat que se celebra en aquest aforament des del 2001–.

El que hauríem esperat del Govern Colau-Collboni és que convertís l’èxit del Primavera en una oportunitat per al conjunt de l’ecosistema musical de la ciutat, que negociés enfortir la presència d’artistes locals a les diferents seus del festival i que s’impliqués comprometent la visibilitat dels músics de la ciutat en les trobades que el Primavera organitza amb mànagers i programadors internacionals durant el festival.

L’Ajuntament ha d’assegurar l’equilibri i la sostenibilitat del conjunt de l’ecosistema de festivals de la ciutat regulant condicions i ordenant un calendari, que garanteixi el bon funcionament de tots ells (SÓnar, Cruïlla..) i de la pròpia ciutat. Res més lluny del que ha succeït. L’ICUB no sap encara quin és el seu rol com a impulsor cultural i l’empresa municipal (BSM) que gestiona l’espai del Fòrum té com a únic objectiu d’aconseguir-ne la màxima rendibilitat econòmica. Intensificar l’ocupació de l’espai públic sense tenir en compte l’interès cultural de cada activitat, ni el seu impacte territorial, acaba creant un conflicte innecessari entre veïnat i festival.

Gestionar la ciutat és gestionar conflictes, convertint-los en oportunitats. Després de 20 anys l’espai del Fòrum ha quedat sobrepassat: la proximitat de les zones residencials, la manca d’infraestructures tècniques i de seguretat, han de fer pensar en una nova ubicació per aquests grans Festivals. El Sonar va néixer al bell mig del Raval quan tenia 6000 espectadors. Avui en té 20 vegades més i en el seu recorregut -igual que el Primavera Sound- el poble Espanyol, la Fira o ara el Fòrum han estat escenaris que han acompanyat una trajectòria de creixement.

L’èxit ha convertit aquestes iniciatives en Festivals globals, que tenen una dimensió superior i que requereixen d’infraestructures pensades a l’escala del que són. Cal preveure infraestructures culturals metropolitanes, al mateix nivell que es contemplen les noves zones de centralitat econòmica, de comunicacions o residencials.

Hem de promoure que el talent que es concentra durant uns dies a la ciutat col·labori i treballi tant als espais de creació com als de formació (Taller de músics, Esmuc, etc.). Però també, donant facilitats i visibilitat als programadors i sales de música en viu durant tot l’any, creant espais d’assaig pels músics i grups emergents, incrementant els ajuts i beques tant de creació com de formació i comprometent les ràdios i televisions públiques en la seva difusió

Per això necessitem un govern que cregui de veritat en la cultura de la ciutat, que col·labori amb tots els seus agents, que acompanyi en la seva interrelació i el seu creixement. Un govern sense por. Convençut que la cultura és el caràcter i el futur de la ciutat. No el tenim.