Educació competencial i reflexió

Quan David McClelland a Harvard a principis dels 70 va suggerir mesurar les competències en lloc de la intel·ligència, canviant l'èmfasi de l'avaluació, poc pensaria que aquest concepte de competència acabaria tenint un lloc tan destacat en els sistemes educatius. El terme va tenir una ràpida acceptació, en primer lloc, a la formació professional on més fàcilment es poden avaluar realitzacions. L'evolució del concepte però va avançar en els 90's cap a les competències emocionals i socials i també les que es van passar a anomenar competències transversals, 'key skills', o també 'soft skills', arribant-se doncs a abastar un ampli espectre de capacitats humanes.

Organismes internacionals com ara l'OCDE han promogut l'avaluació de competències. Per exemple, a les conegudes proves PISA què comparen algunes competències bàsiques en diferents sistemes educatius. Això ha estimulat la competitivitat internacional. Tot i això, aquest plantejament també ha rebut crítiques per una excessiva subordinació dels sistemes educatius als requisits del món productiu, en detriment de perspectives més integrals.

Els moviments per a una educació activa han insistit en la necessitat de desenvolupar competències perquè estan més vinculades a l'acció. Tot i això sorgeix l'interrogant de si un plantejament totalment competencial serà adequat per desenvolupar les capacitats humanes reflexives i intel·lectuals. I una qüestió no menor és com transformar les pedagogies en el nostre sistema que és més de tradició intel·lectualista que no pas competencial.

En aquest sentit fa més de 400 anys els jesuïtes van establir la 'ratio studiorum' que és un mètode per a l'aprenentatge en què, abans d'”aplicar” el coneixement, cal dominar-lo, mitjançant l'estudi intel·lectual. D'altra banda, el sistema educatiu germànic té la tradició de la 'bildung' que és complementària al desenvolupament de disciplines científiques o artístiques. 'Bildung' es pot traduir com a formació, potser més específicament com a auto-formació o cultiu d'un mateix. Al costat dels aspectes més tècnics i aplicats hi ha d'haver reflexió sobre els valors, ja que l'educació té una faceta de valoració ineludible. La reflexió sobre continguts filosòfics o sapiencials són una part important d'aquesta formació.

Fins i tot John Dewey, pedagog nord-americà partidari de l'educació activa, va establir que no aprenem directament de l'experiència sinó de la reflexió sobre l'experiència. Reflexionar esdevé una capacitat imprescindible i necessària, molt més a l'educació secundària i terciària. A més, per la investigació sobre competències transversals o 'soft skills' sabem que perquè es desenvolupin cal implicació, voluntat i també consciència reflexiva.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Essent doncs un avenç la tendència a organitzar l'aprenentatge de manera competencial, no l'hauríem d'entendre només com promoure activitat, i seria un error deixar de potenciar la reflexió sobre els valors i la formació. En aquest sentit, no sembla una bona notícia que, en els esborranys dels decrets, desaparegui la filosofia dels continguts de l'ESO.

Per tot això, veiem molt adequat un model majoritàriament competencial, però suficientment híbrid o combinat, per tal que a més d'orientar el sistema educatiu cap als estàndards d'organismes internacionals, pugui contribuir també al desenvolupament de les capacitats reflexives, de l'esperit crític, al cultiu d'un mateix, a promoure valors compartits i contribuir en definitiva al desenvolupament humà integral.