Deixar el cotxe, agafar la furgoneta

Ja fa temps que la venda per internet genera una d’aquestes paradoxes que costa –i costarà– desenredar. En un moment en què el cotxe estava començant a perdre algunes batalles en moltes grans ciutats, en favor de més presència de carril bici i zones de baixes emissions, nosaltres, els consumidors, hem anat omplint els carrers d’altres vehicles. Una marea de furgonetes de repartiment recorre les ciutats en anades i vingudes constants per atendre les nostres «necessitats més apressants».

La llista dels productes més venuts en una d’aquestes grans empreses d’ ‘e-commerce’ ens hauria de fer vergonya. Fregidores d’oli, vambes de marques que tenen botigues físiques pròpies i mascaretes quirúrgiques. ¿És realment imprescindible o urgent demanar aquests productes a distància amb tot el que comporta en embalatge i transport? Hi haurà gent que s’afanyarà a dir que aquestes botigues ‘online’ venen més barat. Però pocs es paren a pensar que el que ens estalviem sempre ho paga algú: en aquest cas el nostre planeta, que és casa nostra, que som nosaltres.

Paguem, per exemple, amb menys salut a causa del soroll o el fum dels vehicles quan irònicament estàvem renunciant als nostres cotxes en favor d’altres mitjans de transport. O amb més inconvenients logístics, des de la inexistència de zones on aparcar aquestes furgonetes, que acaben envaint carrils bici i saturant carrers a base de dobles files, fins a la impossibilitat de ser a casa en el moment de la recollida, de manera que tornen a marxar carregades i ho intentaran l’endemà.

Notícies relacionades

El consumidor defuig els costos associats a la sostenibilitat

Twitter era una cerveseria de Múnic

Pot ser que un dels mals de la nostra època de grans contradiccions –per les seves enormes ruptures– sigui aquesta obligació d’immediatesa. Ho volem tot per ara mateix, disponible les 24 hores del dia i si no és així, ens frustrem. Molta gent no deu estar disposada a renunciar a aquestes plataformes de venda massiva, que clarament han arribat per quedar-se, però no ens aniria gens malament posar-hi cap perquè les nostres contradiccions no ens acabin dominant. 

El dilema es pot resoldre fent-se algunes preguntes: ¿Necessito o utilitzaré el que estic comprant? ¿Puc accedir a aquest producte al meu barri o a la meva ciutat? ¿Em fa falta realment per demà? ¿Ho podria haver planificat d’una altra manera perquè no fos urgent? ¿La diferència de preu suposa un canvi per a mi? ¿A qui ajudo amb la meva compra? ¿Quina empremta té la meva decisió? Es tracta només de prendre consciència del que fem i no deixar-nos portar per la inèrcia d’una pretesa comoditat que ens passarà factura.