Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Merkel, el gos Koni i aquesta mirada de Putin
Reduir una guerra a la figura sinistra d’un psicòpata que pretén satisfer el seu ego és una anàlisi massa senzilla. Tanmateix, no s’ha de descartar la influència de la superfície en el fons de l’assumpte
Reduir una guerra a la figura sinistra d’un psicòpata que pretén satisfer el seu ego o enaltir una ideologia infame és una anàlisi massa senzilla per justificar atrocitats. Hauríem de saber, a hores d’ara, que les guerres responen a estratègies tan perverses com la de l’home sol, abstret en un poder omnívor, però molt més obtuses, fruit d’interessos econòmics, de fosques pretensions patriòtiques, de reivindicacions històriques atàviques i dubtoses, o d’afanys imperialistes, econòmics a la fi.
Tanmateix, no s’ha de descartar la influència de la superfície (el Mal personificat, que tendeix a la caricatura, de tanta maldat com acumula) en el fons de l’assumpte. Recordo l’escena en què Putin, en una trobada a la residència d’estiu de Sotxi amb Angela Merkel, va fer entrar a la sala un enorme labrador negre de nom Koni. El gos es va acostar a Merkel, que els té por, i la va llepar i, com es veu a les fotos, la va espantar. Mentrestant, la mirada de Putin. Satisfeta, tenebrosa, bel·licosa, pèrfida. Més enllà de la mala jugada protocol·lària, l’afany i la consciència d’haver infringit el dolor. Una ment així no explica una guerra, però també està, en la guerra, aquesta mirada.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
