La derrota del món lliure

La guerra de Bòsnia va ser un dels fracassos més sonats d’Europa després de la fi de la Segona Guerra Mundial. A tan sols 300 quilòmetres de Venècia, es van produir genocidis, matances, violacions i neteja ètnica, mentre els líders europeus eren incapaços de trobar una solució. Va haver de ser Bill Clinton –l’últim president nord-americà que ha aconseguit mantenir el món en ordre– qui digués «¡prou!» a tal barbàrie.

Gairebé 30 anys després, Ucraïna no té un Bill Clinton a qui acollir-se, i Europa continua, com llavors, òrfena de líders. De tota la llarga llista d’elements fatídics que acompanyen la invasió russa d’Ucraïna n’hi ha un que, previsiblement, marcarà el futur del Nou Ordre Internacional: la defensa de la democràcia i la llibertat no són prou motiu per respondre militarment a un atac sense pietat com el que Putin està practicant amb Ucraïna. 

Això es tracta d’una cosa nova en la història actual d’Europa. El 1995, les matances dels ultranacionalistes serbis van originar la participació internacional per ingerència humanitària. Quatre anys després, va passar el mateix a Kosovo, on l’OTAN va haver d’acabar intervenint per frenar la campanya de Belgrad. Entre 1945 i 1989, el mateix abast de la Guerra Freda havia evitat que cap de les parts posés en risc l’estabilitat internacional amb la bogeria d’una guerra nuclear.

Però des que es va esfondrar el comunisme soviètic i l’OTAN va intervenir als Balcans, el món no presenta aquest, ara enyorat, equilibri de poders que garantia la pau mundial. En aquests anys, els Estats Units han comès massa errors al Pròxim Orient i la globalització ha generat prou interdependències per permetre una intervenció humanitària aliada en defensa de la democràcia, amb els riscos que això suposa.

Malgrat l’horror que provoca l’acció de Putin, cap família occidental està disposada a enviar els seus fills als camps gelats d’Ucraïna i pocs accepten pagar el gas més car per, potser, condicionar Rússia. El món actual és molt més insegur que el d’una Guerra Freda que tenia milers d’armes nuclears apuntant-se entre si. Avui un president paranoic –amb 6.000 caps nuclears en el seu historial– pot envair un altre país i ningú, tret dels ocupats, li plantarà cara militarment.

Notícies relacionades

¿Com acollir a Espanya nens de la guerra d’Ucraïna?

Ucraïna a la UE: quin és el procés per ser-ne membre

El terrible escenari que ens deixarà la guerra d’Ucraïna és el fracàs absolut del bonisme traduït en l’Aliança de Civilitzacions, en què els titulars de la bandera de la democràcia i la llibertat són els que acaben derrotats i cedint davant els deliris d’un nou tsar. Francis Fukuyama no va predir en el seu cèlebre assaig ‘El final de la història’ (1992) –en el qual raonava la victòria de la democràcia després del col·lapse del comunisme– que el món occidental acabaria sent presoner de les seves pròpies armes: el benestar de la població i la globalització. Una i l’altra són les que impedeixen que els països del món lliure surtin en defensa d’una sobirania nacional en la qual no tenen interessos econòmics.

Putin ha pres bona nota de la tímida reacció europea. També ho han fet la Xina i la Turquia d’Erdogan. Sense oposició internacional, els seus plans expansionistes tenen camp per córrer. Aquí estem per a unes simples sancions econòmiques i aixecant la pancarta del «No a la guerra».