Gremi de Llibreters: relleu complicat

No hi dona. Tret de les dues o tres noves llibreries que han obert en els darrers anys a Barcelona amb estructura de més de tres o quatre nòmines de llibreters i d’unes quantes més de diferents departaments (administració, programació d’actes, comptabilitat…), la resta de parc de botigues de llibres de menys de deu anys de funcionament no es pot permetre tenir-hi una persona que estigui, posem-hi, un quart de jornada alliberada de les feines de llibreter sobre el terreny per a poder dedicar-se a reunir-se, fer paperassa, gestionar equips o formar part de les diferents comissions de Sant Jordi, fires, Premi Llibreter i d’altres que comporta l’agenda del Gremi.

Què passa llavors? Que la majoria dels associats anem a rebuf del calendari que marca l’activitat de cada any. Que surt la llista de finalistes del Llibreter i, corre, corre, a llegir i a votar amb Sant Jordi pel mig; que s’anuncia el termini de subvencions, sol·licituds de parades, etc., i vinga a fer hores extres davant de l’ordinador; que es convoca assemblea de pressupostos i vinga tothom a menjar-se el tupper amb els cascos encastats a les orelles, veient passar números per la pantalla, sense temps per ni mirar-se’ls bé ni qüestionar-los.

Hi ha una feinada extra, a part de la de vendre llibres i tenir un local obert tot l’any en condicions, a la qual, els nous independents, no hi arribem: ni tan sols sabem com s’ho fan, de fet, per arribar-hi, els veterans independents. És una feina fonamental, a més, per mantenir la presència d’un sector, per defensar posicions, que hauria d’assolir un repte de modernització (que cal, sense dubte) que no deixés enrere ningú.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Potser seria el moment d’associar-se i presentar una candidatura conjunta per tal de col·locar algú de nou allà dins. Passa però que els nous no volem deixar la feina a peu de llibreria.

I torna a començar.