La invisibilitat de la salut pública

Per posar un exemple comentem el cas de l’obesitat. L’actuació des de la salut pública és conèixer quines són les causes de l’obesitat per poder implantar polítiques adequades com per exemple fomentar l’accés (disponibilitat i preus assequibles) a l’alimentació saludable i als espais per poder fer activitat física per part de tota la població. 

Una de les ciències bàsiques de la salut pública és l’epidemiologia, ciència que estudia els factors que condicionen la salut i la malaltia de la població, analitzant la seva distribució en l’espai i en el temps. Aquests coneixements són fonamentals per la salut pública amb la finalitat d’aplicar-los a la prevenció i al control dels problemes de salut. I evidentment, en salut pública hi treballen professionals de moltes disciplines a més de l’epidemiologia com per exemple de les ciències socials, ambientals, estadística, tecnologia, etc.

En la nostra societat, els temes relacionats amb la salut s’associen automàticament a les “bates blanques” o sigui als serveis sanitaris, especialment als hospitalaris, sense tenir en compte la salut pública. D’altra banda, el pressupost dedicat a aquesta disciplina sempre ha estat molt reduït (inferior al 2% de tot el pressupost en salut), malgrat està demostrat que una forta salut pública revertirà a la llarga en una millor salut col·lectiva. Ara be, el rendiment de la salut pública no és a curt termini, el que fa que sovint es posin en marxa abans serveis d’atenció a persones malaltes que estratègies de salut pública.

En la pandèmia de la covid-19 la salut pública sovint ha estat invisibilitzada.

La pandèmia de la covid-19 és una crisi de salut pública que ha afectat a tota la població i per tant ha estat necessari abordar-la des de la prevenció, la vigilància de la malaltia, el tractament de les persones malaltes i tenint en compte les conseqüències econòmiques i socials. La salut pública ha proposat els protocols i les mesures de prevenció (distàncies, mascaretes, ventilació, vacunacions, quarantenes, etc.), la vigilància de la malaltia mostrant indicadors diaris, el control del rastreig, el seguiment de les persones que han estat contactes de malaltes, dels brots, i de les mesures preventives en els centres com les residències de persones grans o les escoles. I sense perdre de vista que la covid-19 ha tingut una repercussió desigual en la societat ja que són les persones més desafavorides les que han patit més la malaltia i també les seves conseqüències econòmiques i socials sobretot derivades de la pèrdua de feina. Per això, ha estat necessari implantar accions específiques per ajudar a aquestes poblacions a afrontar la prevenció i/o la malaltia.

Evidentment, la pandèmia ha repercutit de forma molt important a l’atenció primària de salut i als hospitals ja que els seus professionals són els responsables de l’atenció a les persones malaltes i han estat sotmesos a una tensió continuada al llarg de tota l’epidèmia.

Notícies relacionades

L’error convergent

Talent Arena, formant talents digitals

Però malgrat que la pandèmia de la covid-19 és una crisi de salut pública, l’expertesa dels seus professionals molt sovint ha estat invisibilitzada. Així per exemple, als mitjans de comunicació habitualment opinen persones expertes que són d’altres disciplines i molt sovint que treballen a hospitals. Aquest fet passa casi cada dia als telenotícies del nostre país. Tampoc és estrany veure taules rodones o grups de persones expertes sobre covid-19 on la salut pública està infrarepresentada. I precisament a Catalunya hi ha persones expertes en salut pública que són molt reconegudes, també  internacionalment.

 Tant la visió predominantment biomèdica de la salut com el paper reduït que té la salut pública afavoreixen aquesta situació. Ara be, si volem millorar la salut de tota la col·lectivitat, la salut pública és essencial i, per tant, cal invertir-hi i revertir aquesta ceguesa.