Exposició sobre Bruno Munari Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Disseny: ¿D’on surt l’ou?
Quan a finals dels 70, estudiant a l’Escola Massana, vaig sentir la frase «l’ou és una forma perfecta, tot i que estigui feta amb el cul» em vaig quedar atònit. Era una ocurrència de Bruno Munari, guru del disseny italià –com no– que deia que la invenció pensa mentre que la imaginació veu. Que complicar és fàcil, simplificar difícil. La seva màxima era: «¿no es pot fer de cap altra manera?». Vaig córrer a devorar un llibre seu titulat ‘Disseny i Comunicació Visual’, editat per Gustavo Gili (avui GG) que, des de fa 50 anys, porta deseducant generacions de dissenyadors i artistes. Vaig descobrir que un núvol és comunicació visual casual, t’avisa de si plourà. Mentre que un senyal de fum ho és intencional. Pot ser pràctic, per avisar d’un perill, o estètic, per a una festa. Que l’ocàs i l’alba són el mateix, només depèn des d’on els vegis. Que el somni de l’artista és arribar al museu, el del dissenyador al mercat del barri.
Es va anticipar a molts ismes: futurisme, concretisme, art programat, fractals, componibles, biònica, kit, ‘packaging’, polarització, minimalisme, i va ser precursor dels mòbils de Calder amb les seves màquines inútils. Va fer llibres illegibles, forquilles parlants, escultures de viatge, fòssils de l’any 2000... No en va, Picasso el va qualificar com el Leonardo dels nostres dies. M’imagino el petit Munari com un artista de circ multipistes, passant per la corda fluixa, arriscant en el més difícil encara, domesticant estranyes criatures inventades. Tot per divertir-nos i, alhora, convidar-nos a saltar a la pista a practicar, per a així aprendre disfrutant.
Entretots
Li agradava molt aquesta cita oriental: «si escolto, oblit; si veig, recordo; si faig, comprenc». Aprendre fent va ser el seu regal a la pedagogia infantil, aparellada amb les teories de Montessori. Però fins ara només sabíem de Munari pels seus llibres. Per fi, 25 anys després de la seva mort, podem disfrutar la seva obra en l’exposició de la Fundació Juan March de Madrid. Una pena que el Musseu del Disseny no la porti a Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
