El comerç electrònic i el món que volem

És una evolució lògica, si tenim en compte els avantatges del comerç electrònic: evita desplaçaments, estalvia cues, es pot comprar les 24 hores del dia i 365 dies l’any, el catàleg de productes és infinit, hi ha comparadors de preus, es poden conèixer les opinions d’altres consumidors... Però també té inconvenients: no es pot veure, ni tocar, ni provar el producte; falta privacitat, ja que cal donar les dades personals; en molts casos no hi ha contacte ni assessorament personal amb el venedor... I hi ha fraus, sobretot amb les targetes de crèdit. Segons el Govern nord-americà, el 15% dels consumidors han patit algun tipus de frau amb l’‘e-commerce’.

I la pandèmia ha accelerat la transformació. Per exemple, segons la consultora Oliver Wyman, el comerç electrònic representava el 2019 el 6% de tot el comerç minorista europeu. El 2021, el percentatge ja ha arribat al 15%, i la previsió és que, el 2029, en representi el 33%. I en productes com l’electrònica, els llibres i la roba, el percentatge arribarà al 50%. Davant aquesta evolució imparable, voldria reflexionar sobre dos efectes col·laterals concrets que està provocant el comerç electrònic.

En el mercat de treball, el tancament de comerços tradicionals provoca una substitució de propietaris i dependents de botigues per un nombre menor d’emprenedors que creen empreses de comerç electrònic i molts repartidors. Tot això fa perdre pes relatiu a la classe mitjana. En el cas dels repartidors, d’acord amb dades de CCOO, sovint es tracta de feines precàries, amb molt estrès i perillositat, sense estabilitat i amb baixes retribucions. Per tant, estem parlant d’una activitat econòmica que genera poc benestar per a molts dels que hi treballen.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un altre efecte del tancament de comerços de proximitat és el canvi de la fisonomia de pobles i barris. Sens dubte, els comerços donen vida a les ciutats, més il·luminació i seguretat als carrers. Però si continua el procés de desaparició de comerços, les nostres ciutats canviaran molt i no cap a bé.

En vista d’això podem preguntar-nos si anem cap al món que volem. No es poden posar portes al camp, ja que el comerç electrònic continuarà creixent, però potser podem millorar el resultat final. D’una banda, els comerços tradicionals han d’accelerar la reconversió, innovant amb l’experiència de compra i proposant formats híbrids (compra en línia a la mateixa botiga física, comprar en línia i recollir a la botiga física...) que els permetin generar facturació i reduir el nombre de repartidors. Les dades de Comertia indiquen que la venda en línia, el gener del 2022, ja representa el 8,9% de la facturació dels seus associats, que són empreses amb més de 4.000 botigues. També fa falta que les administracions avancin més en els plans de mesures per a la protecció del comerç tradicional i contribueixin així a la seva reconversió. Cal regular bé els nous models de venda (per exemple, les ‘dark stores’, espais físics de magatzem en què no poden entrar els clients) i recolzar les pimes. I, d’altra banda, els consumidors han de ser conscients del poder que tenen amb les decisions de compra. Si les fan pensant en el món que volen potser estaran disposats a pagar més per la feina que fan els repartidors i també tendiran a comprar més als comerços de proximitat. Si no ho fem així, no ens lamentem quan comprovem la creixent precarització de milions de persones o quan tanqui la botiga que voldríem que continués formant part de la nostra vida.