Lloguer Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Discriminació: Un 10% de l’anualitat i un 100% de privilegi
Penso en el privilegi de tenir un contracte regular de treball: pagues dobles, atur, baixa remunerada. Penso com s’ha convertit en un privilegi d’una altra època, la mateixa en què ser mileurista era un insult.
BARCELONA 30/06/2020 Economía. Inmobiliaria de passeig Maragall pisos en venta y en alquiler Foto de FERRAN NADEU /
Estic buscant pis. Com cada dia, obro una de les 800 aplicacions que em prometen que això de trobar casa meva serà un procés xulíssim i no l’odissea que totes sabem que és. Una vegada fet el cribatge per descartar zulos, 'cuchitriles' i qualsevol altre tipus de rampoina habitacional, veig un pis que sembla bonic. És caríssim, però ja he assumit que és el que hi ha. Contacto amb la immobiliària per concertar una visita i rebo una advertència via ‘mail’: «Per llogar aquest pis és important que compleixi els següents requisits: documentació laboral actual, contracte de feina i dues últimes nòmines que reflecteixin ingressos equivalents a una vegada i mitja més el valor del lloguer, identificació actual vigent (DNI, NIE o passaport), el primer mes de lloguer o la part proporcional del mes a entrar a viure i la despesa de l’agència i el contracte és del 10% de l’anualitat més IVA».
¿Sí? ¿Només 'aquests requisits' són importants? ¿No voleu també un quart del meu fetge, sang d’unicorn i la guàrdia i custòdia de les meves futures criatures? Tinc 31 anys, soc autònoma, i vull llogar un pis per a mi sola. Sospitava que no soc el perfil ideal de llogatera, però aquest ‘mail’ lapidari m’ho ha acabat de confirmar. Penso en el privilegi de tenir un contracte regular de feina: pagues dobles, atur, baixes remunerades. Penso en com s’ha convertit en un privilegi d’una altra època, la mateixa en la que ser mileurista era un insult. I penso en tots els privilegis que tinc per sobre de tantes altres persones; per blanca, per mediàtica, per solvent.
Entretots
Lola Armadàs, una veïna de Barcelona, denunciava en un reportatge a Betevé (aquesta Betevé que volen desvalisar de cultura), que tenia problemes per trobar pis tot i demostrar que té els diners per pagar-lo. ¿El motiu? És mare sola i les agències immobiliàries l’hi han deixat molt clar: preferim una parella o una família tradicional. Hetero, segurament. I amb la pell blanqueta. Això no ho diuen mai, no; però les que han patit aquesta discriminació ho saben molt bé.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
