El risc nuclear existeix

Si tota guerra és una derrota de la raó davant la malvolença dels agressors, la possibilitat encara que sigui remota de creuar el límit del recurs a l’armament nuclear posa la humanitat davant una amenaça encara més gran: que es desencadeni una hecatombe anihiladora. Les repetides referències a l’arsenal nuclear fetes per Vladímir Putin i el seu ministre d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov, des que va començar la invasió d’Ucraïna poden estar pensades només per esquerdar la unitat d’Occident, però no hi ha cap garantia que siguin només això en boca de governants imprevisibles que s’han embarcat en una operació militar amb una progressió lluny de ser la prevista pels generals abans de donar l’ordre d’atac.

La decisió russa de fer servir l’artilleria per aconseguir el control de la central nuclear de Zaporíjia –sis reactors– justifica que des de divendres hagi crescut el temor, si es té en compte la irresponsabilitat exhibida pels invasors. L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica coincideix amb l’opinió expressada per experts independents: un accident en una instal·lació com la que està sota el foc d’artilleria podria desencadenar un episodi de contaminació radioactiva de proporcions continentals. La dada té especial rellevància perquè a Ucraïna sis grans centrals més són objectius de la força desplegada pel Kremlin i, en tots els casos, els perills potencials són enormes.

És poc tranquil·litzador que Putin hagi equiparat les sancions amb una declaració de guerra. Perquè, a partir d’aquí, d’aquesta consideració desorbitada, tot és possible en aquesta escalada irrefrenable, en aquesta incertesa que els gestors de la guerra freda, de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia van saber modular per evitar mals majors: armats fins a les dents, els adversaris van consagrar la destrucció mútua assegurada i van convertir els arsenals atòmics en instruments de dissuasió per garantir que ningú es veuria temptat de fer realitat l’ Harmagedon.

Amb l’ànim de Putin, embarcat en una guerra retransmesa en directe per tot el món i que ha degradat la seva imatge i la del seu país més enllà de tota previsió, no és segur que n’hi hagi prou amb aquestes consideracions per contenir-lo. Totes les teories de l’escalada adverteixen del risc del fet que el pas següent a un atac massiu i infructuós amb armes convencionals sigui la utilització d’ una arma nuclear tàctica o de teatre, capaç de produir gran devastació en una àrea relativament petita. Només es pot afegir que és moralment escandalós i políticament reprovable que Putin hagi sigut incapaç d’excloure de manera específica l’ús d'aquestes armes, que s’obstini a la seva bel·licosa agressivitat i que deixi la porta oberta a qualsevol opció que li permeti assolir els seus objectius.

El president rus va optar per la invasió i va fer inútils tots els esforços diplomàtics a partir del seu convenciment que aconseguir Ucraïna requeriria una guerra curta, la reacció d’Occident seria limitada i les sancions econòmiques causarien un mal assumible. Cap d’aquests supòsits s’ha complert, cosa que augmenta la naturalesa imprevisible del seu comportament els pròxims dies i setmanes, incloent-hi la via nuclear. Perquè Vladímir Putin ha traspassat tots els límits de la sensatesa i res sembla que queda fora dels seus càlculs davant d’una opinió pública, la russa, sotmesa a un bombardeig incessant de desinformació.