Dia de la Dona Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Alcem la veu, alcem-nos per la pau
No podem permetre’ns caure en el desànim. La lluita per la llibertat és necessàriament esperançadora perquè l’objectiu ho és. I llibertat és justícia i equitat
És 8 de març i la lluita feminista és avui més que mai també una lluita per la vida i la dignitat, per la justícia, per la llibertat, per al desenvolupament de totes les persones en igualtat de condicions. ¿Com no pensar en Ucraïna? ¿En Melilla o en Afganistan? Mirem cap al nord, mirem cap al sud, mirem al nostre voltant. Les imatges que ens arriben al mòbil m’incomoden perquè no sé com gestionar aquest horror... ¿què hi podem fer nosaltres des d’aquí, amb el nostre Twitter de sofà? No ens podem permetre caure en el desànim. La lluita per la llibertat és necessàriament esperançadora perquè l’objectiu ho és. I llibertat és justícia i equitat.
A les places, dimecres, alçàvem la veu contra la guerra. A les places, diumenge, alçàvem la veu per la dignitat i la igualtat de les dones a l’Església. Als carrers, sortirem aquest dimarts per reclamar la fi de les violències contra les dones, per exigir que puguem viure en llibertat i en peu d’igualtat amb els homes en totes les dimensions de la vida. Potser no és molt, potser no és prou.
Entretots
En els últims dies he compartit una inquietud amb diverses persones en algunes d’aquestes concentracions: ¿on són els joves? Res no serà igual després de la pandèmia, està clar, i encara no sabem qui i com en pagarà més les conseqüències d’aquests dos anys d’aïllament, però no puc evitar preguntar-me ¿per què no hi són? Les expectatives de futur ja no van gaire més enllà del que faré els propers sis mesos. I mantenir la protesta sense tenir expectatives de canvi és difícil.
«Les vostres guerres, els nostres morts». M’impressiona la contundència d’aquesta veritat. Torna la incomoditat. Ara ens cal saber com gestionar-la, ni ofegar-s'hi, ni ignorar-la. Futur, Món, Pau, majúscules inabastables si les pretenem sols i des de casa. Ni ingenuïtat ni cinisme, sempre hi ha alguna cosa que podem fer. A peu de carrer, potser té raó la meva amiga: «El millor de tot això és la gent que coneixes». Entre totes, tot. Solidaritat i sororitat de quilòmetre zero.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
