Lideratge inclusiu per a un demà sostenible

Les Nacions Unides va declarar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona el 1975. Per a aquest any 2022, el lema triat ha sigut ‘Igualtat de gènere avui per a un futur sostenible’. Precisament parlant de sostenibilitat, igualtat i lideratge m’agradaria celebrar aquest 8 de març.

Voldria començar per l’equitat, és a dir, igualtat de drets i igualtat d’oportunitats. I no només per a les dones, sinó per a totes les persones. Però partint de la diferència i la diversitat, perquè cada persona és única i irrepetible. Si parlem seriosament sobre diversitat, hem de parlar de la persona individual, del principi de dignitat i del respecte i observança dels drets que com a tal l’acompanyen. Cadascun de nosaltres, home o dona, tenim la nostra pròpia i exclusiva barreja de capacitats, limitacions, creences, experiències... Només des d’un reconeixement de les diferències i el respecte d’aquestes podem argumentar el valor de l’estil de lideratge femení i el seu paper en aquell futur sostenible i en pau al qual totes les persones de bé aspirem.

Els que ens dediquem a la formació de directius i empresaris sabem que dones i homes tenen maneres diferents d’afrontar el dia a dia empresarial. Ni millor ni pitjor, diferent. Si aquestes diferències es gestionen adequadament, poden ser no només complementàries sinó també sinèrgiques. És el que estic anomenant feminisme sinèrgic, sense confrontacions, que, pivotant sobre les diferències, té un efecte multiplicador en tots els sentits. No es tracta de lluitar l’un contra l’altre, sinó de construir conjuntament un món millor: una família més forta, una empresa més sòlida i una societat més sostenible. I per a això fa falta facilitar a les dones l’accés als centres de presa de decisions en condicions d’igualtat d’oportunitats, permetre i impulsar la seva visibilitat i escoltar la seva veu.

En aquest sentit, tot i que s’ha avançat molt a Espanya, les dades mostren que encara hi ha camí per recórrer. En l’última edició de l’informe ‘Les dones en els Consells de les empreses cotitzades’, que elaborem Atrevia i l’IESE anualment, la presència femenina en l’IBEX-35 el 2021 va pujar al gairebé 34%, és a dir, es van incorporar 10 dones més als consells i així, dels 439 seients, 149 ja estan ocupats per dones. Al llarg dels últims 12 anys, els consells de l’Ibex han incorporat 96 conselleres més. I el 2020 es va aconseguir que, per primera vegada, totes les cotitzades del selectiu comptessin amb, almenys, una dona en els seus consells, i es va arribar així a la mitjana desitjada de quatre conselleres per empresa. En els comitès directius, no obstant, no arriben al 20%.

Un altre assoliment aconseguit, ¡la incorporació de la dona a l’àmbit tecnològic! Per primera vegada la presència femenina en els consells de l’Ibexd’empreses de tecnologia i telecomunicacions va arribar al 37%, fet que situa aquest sector del mercat continu en el més pròxim al 40% que demana la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).  

La pandèmia ha impactat de manera desigual en aquest assumpte. D’una banda, és cert que s’han perdut més llocs de treball entre les dones que entre els homes, i moltes han hagut d’abandonar el mercat laboral apressades per les creixents demandes domèstiques. Però, d’altra banda, la ràpida digitalització de processos i la implantació de mesures urgents de flexibilització permetran, si es completa la seva implantació, una facilitat més gran per a la conciliació. Encara és aviat per establir i mesurar impactes clars de la covid en el lideratge femení, però tot sembla apuntar que la flexibilitat laboral en espai i temps ha arribat per quedar-se.

Notícies relacionades

Espanya fa un salt legislatiu en igualtat, però amb clarobscurs

8 de març: ¿diversitat o divisió?

Cada nova generació disfruta d’una sensibilitat social més gran cap a la qüestió. L’ONU afirma amb rotunditat que «les dones del món desitgen i mereixen un futur sense estigma, estereotips ni violència; un futur que sigui sostenible, pacífic, amb igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones. A fi d’aconseguir aquest objectiu, el món necessita dones a totes les taules en què es prenguin decisions». I em pregunto, ¿quins homes hi pot haver que no desitgin aquell futur sostenible i pacífic? 

La sostenibilitat, la pau i la justícia són aspiracions que ens corresponen com a persones, no com a dones o com a homes. L’ésser humà anhela aquest benestar de manera innata. Tenim un objectiu comú i, per aconseguir-lo, és necessari que treballem junts, de la mà, per prendre decisions tenint en compte tota la realitat i amb els dos ulls oberts, el femení i el masculí. I aquesta realitat, per descomptat, ens inclou les dones.