Reflexions sobre els preus energètics i el gas natural

En la conjuntura mundial del gas, Europa consumeix el 14% del gas natural i respecte al comerç del gas, Europa importa el 45%. Abans de que esclatés el conflicte, els preus del gas ja havien mantingut una trajectòria alcista durant el 2021 tant en el mercat de gas Espanyol (MIBGAS) com en el mercat holandès (TTF) degut a factors climàtics (arribada de l´hivern amb les reserves a Europa molt baixes), desajustos entre l´oferta (menor producció de GN/GNL per treballs de manteniment a les instal•lacions) i el fort increment de demanda a Àsia de productes energètics com a conseqüència de la recuperació econòmica.

Les tensions geopolítiques i geoestratègiques han augmentat la macrovolatilitat en el mercat del gas. A l´inici del conflicte el preu del gas natural TTF va arribar fins a 143 €/MWh, encara que el divendres va tancar a 91,5 €/MWh, una caiguda del 20,9% respecte al dia anterior que va tancar a 114 ,5 €/MWh

Quina és la situació a Espanya respecte a Europa? Les posicions de risc afavoreix a Espanya ja que comptem amb unes reserves de gas del 58% respecte a la mitjana europea 30% (mínims històrics), per la seva dependència del gas rus. Espanya disposa de més flexibilitat, doncs tenim 6 plantes de regasificació i 6 connexions internacionals: Algèria (2), Portugal (2) i França (2). La dependència d´Espanya respecte al gas rus és petita ja que rebem gas de 15 països diferents: Algèria 41%, USA 16,9%, Nigèria 11,9% , Rússia 8,5%, França 6,6% i Qatar 6%. 

El gestor tècnic del sistema (Enagás GTS) havia pres mesures preventives per reduir qualsevol risc potencial a través de dos subhastes de “slots” extraordinàries al setembre-octubre del 2021, activant mesures operatives i maximitzant la capacitat de totes les infraestructures , que junt amb els contractes a llarg termini dels operadors del mercat espanyol poden atendre als clients. Garantint així la seguretat del subministrament, però a quin cost? La incertesa rau en l´impacte en el sector gasista per les implicacions comercials que es derivin de la situació actual de conflicte.

El creixement de la demanda del gas (convencional i generació elèctrica) s´ ha incrementat un 7,9% (segons fonts d’Enagás) des del 2017 al 2021 . La demanda domèstica va tenir un comportament més estable que la industrial.

¿Com afecta la situació els clients domèstics i industrials? Com els contractes entre comercialitzadores i productors són a llarg termini, aquestes han pogut mantenir el preu als clients domèstics sense gran repercussió en els preus. Si els contractes són indexats (subministraments per als comercialitzadors de referència), el Govern espanyol va limitar els preus fixes per a la tarifa d´últim recurs(TUR) i no han tingut incidència. Per poder mantenir els preus (TUR) que representa la meitat del preu spot de compra, els comercialitzadors de referència han desviat part del gas de contractes fixes assignats als seus clients industrials. 

Notícies relacionades

Els preus del petroli i del gas es desboquen pel temor d’un embargament al cru rus per part dels Estats Units

Brussel·les continua sense apostar per desvincular el preu del gas de la llum

A diferència de l´electricitat, el gas natural es pot emmagatzemar permetent als diferents actors de la cadena de subministrament bastant flexibilitat.

Sembla ser que és el moment dels gasos renovables. Per aconseguir la descarbonització s´haurà d´invertir en totes les energies renovables, en el sector elèctric, i entre altres sector, en el gasista. Aquest increment de gasos renovables hauran d´ajudar a proveir els usos finals de difícil electrificació. Europa està obligada a diversificar la seva dependència energètica (del 98% del gas que necessita, 40% és importat de Rússia) reduint això el seu risc estratègic.