Dia de la Dona Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sortir al carrer
El feminisme és un riu cada vegada més cabalós, i de vegades revolt, i fins i tot dolorosament bifurcat, però que convergeix en les necessitat d’abolir un sistema que ens oprimeix
Sortir al carrer són moltes coses. Dimarts, m’atreviria a dir, van ser-ne 15.000, tantes com participants en una manifestació. Algunes, fins i tot contraposades. El feminisme és un riu cada vegada més cabalós, i de vegades revolt, i fins i tot dolorosament bifurcat, però que convergeix en les necessitat d’abolir un sistema que ens oprimeix. A nosaltres, principalment, però també als homes, perquè el masclisme empobreix i embruteix tota la societat. És per això que cal recordar-se a una mateixa, sovint, que en una manifestació de vegades el més important és la foto que es farà a gran angular, i el nombre de persones que s’hi veuran, o altrament no suportaríem tenir a dos metres de distància alguna de les seves participants. Cadascuna que es faci les seves llistes negres, i m’hi inclogui si vol; a la llista de la meva mani, el nom de dues polítiques de formacions que aposten per degradar els drets laborals de moltes dones i que la foto que buscaven era més aviat un retrat en pla curt. I, no obstant, entenc que la seva presència allà en el fons és un bon senyal, perquè indica que el sentit comú, l’hegemonia, és que ja no és possible quedar-se a casa.
Entretots
Dimarts hi havia als carrers dones en silenci per Ucraïna i dones que ballaven Rigoberta Bandini, dones que reclamaven pensions justes, i d’altres que no les assetgessin en fòrums de videojocs. Es protestava per la bretxa de gènere, les violacions químiques i la dictadura de l’estètica. Costa entendre que el feminisme –com altres moviments socials– no sigui un bloc monolític, i sembla que se li exigeixi una puresa inassumible, i que escolti les opinions i les queixes d’aquells que tenen els privilegis que són qüestionats per no ser considerat qui sap què, i que allotgi visions i graus de compromís molt diversos. La sororitat és l’heroïcitat que permet agermanar-se amb algú de qui dissenteixes profundament, tot i que sigui per un dia, per aconseguir una cosa millor. I al patriarcat no li entra al cap.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
