Extrema dreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’hora de les lamentacions
Fernández Mañueco ha vingut a dir que per culpa de la negativa del PSOE a deixar que governés en minoria no ha tingut més remei que fer-ho
La ultradreta completarà el cicle institucional a Espanya gràcies a la seva entrada en el govern autonòmic de Castella i Lleó sense que la resta de forces polítiques hagin sigut capaces d’arribar a un pacte a la francesa per impedir aquest desastre democràtic. Vox va entrar als parlaments de la mà dels electors, i, pels interessos del PP, s’ha integrat en la governació. Primer com a soci extern a Andalusia, Madrid i Múrcia, i finalment s’ha consumat l’atzagaiada amb la seva participació directa en la Junta castellanolleonesa que presidirà Alfonso Fernández Mañueco.
Entretots
I ara és el torn de les lamentacions. Donald Tusk, president del PPE, ha expressat el seu descontentament per l’actitud dels seus correligionaris espanyols, esperant que es tracti només d’«un accident», que en la seva voluntat de relativitzar l’error, va atribuir a la «conjuntura». En el mateix acte, el promotor de la conjuntura (un avançament electoral fallit), el defenestrat Pablo Casado, va tenir el desvergonyiment de retreure al seu partit permetre l’entrada de la ultradreta en el govern. Fernández Mañueco ha vingut a dir que per culpa de la negativa del PSOE a deixar que governés en minoria no ha tingut més remei que fer-ho, per disfrutar d’un govern sòlid i estable.
Certament, el PSOE podia haver evitat aquesta victòria de Vox. Podia haver deixat governar el PP en minoria o fins i tot formar una coalició amb els populars al·legant precisament la derrota que per als demòcrates suposa l’èxit del partit d’Abascal. S’entén que les dues opcions implicaven per als socialistes una renúncia a buscar un eventual benefici polític de la col·laboració PP-Vox i el risc de pagar un preu per obrir les portes a l’assaig de la gran coalició, habitual en alguns països europeus, però encara un tabú a Espanya. És fàcil aventurar que Unides Podem hauria explotat sense misericòrdia aquest pacte per activa o per passiva del PSOE i el PP. Tot i que el PP segurament no hauria acceptat per por de Vox, ningú està lliure de culpa per llançar massa pedres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
