Quan la dreta fa cordó als ultres

De moment el president del Partit Popular Europeu, Donald Tusk, ha mostrat la seva desaprovació a l’acord dels populars castellanomanxecs amb Vox. I és que l’opinió majoritària entre els conservadors i democratacristians europeus és que s’ha de fer cordó sanitari als ultres. No només no arribant a acords de Govern amb ells, sinó evitant legitimar les seves propostes. Així ha actuat sempre la dreta francesa, que quan un candidat del Front Nacional, ara Agrupació Nacional, ha passat a segona volta en eleccions nacionals, regionals o locals, la resta de partits han demanat el vot per al candidat que no era del Front Nacional. Només des de l’esquerra anticapitalista, Jean-Luc Mélenchon, de la França Insubmisa, va trencar parcialment aquest cordó sanitari en les passades eleccions presidencials franceses, al no demanar el vot per Macron. 

La democratacristiana CDU alemanya també té clar el cordó sanitari als ultres d’Alternativa per Alemanya. I ara fa dos anys, quan, després de reiterats intents infructuosos de formar Govern al ‘land’ de Turíngia, la CDU va votar a favor d’un pacte d’investidura amb Alternativa per Alemanya i els liberals per donar la presidència de la regió a Thomas Kemmerich, del liberal FDP, Angela Merkel va fer avortar el pacte i va retirat el recolzament a Kemmerich, que va renunciar a la presidència, i després es va formar un Govern presidit pels excomunistes de Die Linke, amb el vistiplau de la CDU. A Bèlgica, la dreta també té clar que no s’ha de pactar amb els ultres del Vlaams Belang. I a Holanda, els populars de Mark Rutte també han aplicat el cordó, amb algunes ensopegades. Però, en canvi, a Àustria o Itàlia partits membres del Partit Popular Europeu no han tingut objeccions a governar amb l’extrema dreta. 

Notícies relacionades

Karrembauer, a l'ull de l'huracà per la crisi de Turíngia

La ultradreta negocia entrar al Govern d'Àustria

El cas més clar és Àustria, on el Partit Popular Austríac, ÖVP, ha governat en diverses ocasions amb els ultres del Partit per la Llibertat d’Àustria, FPÖ. A diferència d’Alemanya, on hi ha el sentiment de culpa per les barbaritats del nazisme i la ideologia racista, els austríacs no tenen aquest sentiment, al·legant que ells al ser annexionats per Alemanya no van ser botxins sinó víctimes del Tercer Reich. L’última vegada que el FPÖ va entrar en el Govern va ser el 2018, que es va trencar l’any següent, no per qüestions programàtiques, sinó per un escàndol de corrupció que va afectar el seu líder, Heinz Christian Strache. I l’altre país en què la ultradreta ha format i forma part dels governs és Itàlia, amb la Lliga de Matteo Salvini, abans anomenada Lliga Nord. Recordem la posició de Salvini, com a vicepresident del Govern i ministre d’Interior el 2019, quan es va negar a acatar les ordres de permetre el desembarcament de l’‘Open Arms’. En aquell moment hi havia un govern del populista Moviment 5 Estrelles i la Lliga. Ara la Lliga continua en el Govern, però és un Executiu diguem-ne de concentració que presideix Mario Draghi, del qual formen part cinc partits, també el centreesquerrà Partit Democràtic.  

Veurem què passa en futures eleccions més enllà de Castella i Lleó, quan Núñez Feijóo presideixi el partit. Feijóo ha governat Galícia, on el coneixement de la llengua gallega s’exigeix, sigui com a requisit, sigui com a mèrit, per accedir a l’administració. I el rebuig d’aquesta suposada discriminació i ruptura del principi d’igualtat dels espanyols forma part de l’ADN ideològic de Vox. Un altre dels principis de Vox és el rebuig de la tutela de Brussel·les, però els companys polonesos de Vox al grup Conservadors i Reformistes del Parlament Europeu, Llei i Justícia, que governen, es deixen abraçar i ajudar per Brussel·les davant la guerra d’Ucraïna. ¡Tot és canviant!