#MeToo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Louis CK: ‘Of course, but maybe’
És temptador anar a veure l’humorista, però potser cal tenir en compte l’empatia cap a les seves víctimes i el missatge que enviem a la societat: si el que fas és aplaudit, t’acabaran perdonant
El còmic Louis CK va actuar a Barcelona l’1 i el 2 de març. A Madrid, el 8. Louis CK és una mena de déu per a molts d’aquells que ens hem relacionat d’una manera o altra amb la comèdia: ens va ensenyar com de bo podia arribar a ser un monòleg; ens va inspirar i va expandir els horitzons amb el seu talent fulgurant. És algú per qui jo sentia una admiració com poques he sentit, perquè amb aquells que ens fan feliços establim un vincle que va més enllà d’allò racional. I Louis CK ens ha fet molt, de feliços.
Però no només això.
El 2017 va saltar la notícia de manera internacional perquè les còmiques van parlar. Dana Min Goodman i Julia Wolov: el 2002 van ser convidades per ell al seu hotel després d’un xou, on es va despullar i va començar a masturbar-se.
Abby Shachner: l'any 2003, ella li va trucar perquè anés a un dels seus espectacles i va poder sentir com s’estava masturbant.
Rebecca Corry: Louis CK, camí del plató, se li va acostar i li va preguntar si podien anar al camerino perquè ell es masturbés davant seu. Una altra dona, que ha volgut restar en l’anonimat, explica que ell li va demanar el mateix diverses vegades a finals dels 90, quan els dos treballaven per a ‘The Chris Rock Show’.
Tig Notaro afirma que la ruptura de la seva amistat es va deure a les seves conductes sexuals inapropiades. Roseanne Barr, en una entrevista, assegurava que la història de Louis CK tancant una porta i masturbant-se davant guionistes i còmiques l’havia sentida moltes vegades.
Entretots
Tot i així, avui dia Louis CK esgota localitats allà on va.
I ja des de la pura curiositat jo em pregunto: ¿què hauria d’haver fet Louis CK perquè això no fos així? ¿Que les agredides fossin menors? ¿Que les hagués violat? ¿Que s’hagués destapat com a simpatitzant nazi? ¿Quin pes hauria fet decantar aquesta balança?
Vanessa Springora, al seu llibre ‘El consentiment’, diu que la impunitat de la que gaudeixen els artistes només és pràcticament comparable amb la dels capellans. Ella en sap, d’impunitat artística: quan ella tenia 14 anys va començar una ‘relació’ amb Gabriel Matzneff, reputadíssim escriptor i depredador pedòfil. La condemna social no ha arribat fins dècades més tard.
Jo no tinc problemes amb admirar l’obra d’un maltractador com ho era Pablo Picasso: perquè és mort i perquè fer-ho no implica anar-lo a veure, pagar-li diners, riure-li les gràcies i aplaudir-lo.
Com més t’agrada l’obra d’un artista més fàcil és separar-lo de la seva obra. Jo pensava que estàvem tots d’acord en què donar crèdit social i diners a assetjadors com Plácido Domingo era complicitat, però esclar: encara no havia tocat a ‘uno di noi’.
‘Of course, of course’: és temptador anar a veure Louis CK, i qui sap quan torna a passar per Barcelona, i per què hem de renunciar a un plaer perquè ell sigui un assetjador.
Notícies relacionades‘But maybe’ cal tenir en compte l’empatia cap a les seves víctimes i el missatge que enviem a la societat: si el que fas és prou aplaudit, t’acabaran perdonant.
Nenes, demaneu un desig: que no ens assetgi mai ningú talentós i reconegut. Perquè a molta gent no només els serà igual, sinó que a sobre haurem de veure com li omplen les sales.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
