¿Cap a una tercera guerra mundial?

Avui, sense oblidar les horribles imatges que ens arriben minut a minut del desenvolupament bèl·lic, s’està incrementant la preocupació i l’angoixa per una ampliació geogràfica del conflicte i per la utilització d’armament nuclear que podria acabar amb la humanitat.

Amb la desaparició de l’URSS i del Pacte de Varsòvia, l'any 1991, es va pactar entre els EUA i Rússia la no ampliació de l’OTAN, acord que, com bé coneixíem i estem veient aquests dies, no es va respectar i des de l'any 1999 han anat ingressant-hi tots els països de l’antiga URSS que vorejaven Europa. De fet, i dit de manera esquemàtica, a finals del segle XX va començar a canviar l’estructura geopolítica mundial. La guerra freda entre el món capitalista i el comunista va finalitzar i s'inicià un nou equilibri on els EUA i la Xina són els grans protagonistes amb la Unió Europea depenent del primer, i Rússia, del segon. Recordem, també, que en els diversos conflictes bèl·lics de les darreres dècades hi han participat nord-americans, europeus i russos però no xinesos, que han optat per fer de l’economia i de les inversions arreu del món l’eix de la seva potència.

La Unió Europea, a més, no està ben valorada per les altres tres potències, ja que suma al seu model econòmic capitalista l’intent de promoure el benestar social per a tota la ciutadania i la lluita contra les desigualtats socials. Les pautes capitalistes a l’economia s’han generalitzat, però defensar el benestar i la igualtat social només es promou aquí. Això explica per què els EUA van forçar l’entrada a Europa dels antics estats pertanyents a l’URSS, ja que l’increment dels seus membres dificultaria la construcció d’una Europa federal i l’existència d’una quarta potència que podria ser més autònoma en relació amb els objectius americans. De moment, la UE no ha avançat i tampoc sembla que la guerra actual pugui ajudar-la.

L’ampliació de l’OTAN s’ha anat duent a terme sense que la immensa majoria de la ciutadania europea s’hi fixés i, per tant, valorés si Rússia s’ho prenia malament. L’annexió russa de Crimea i el seu suport a la zona est de l’actual Ucraïna, que reclama la independència, no havien obtingut, fins ara, l’atenció occidental que mereixien.

I, probablement, més enllà de la gran pèrdua de vides humanes i dels milions de persones que emigren en condicions molt i molt dures, però que reben una bona acollida des dels diversos països europeus –cosa que mai havia passat fins ara amb altres refugiats– les conseqüències econòmiques i mediambientals d’aquesta guerra són la clau d’un possible pacte internacional.

La dependència energètica d’Europa és extraordinària i no es pot resoldre de forma ràpida. Per ara, no s’ha alterat l’arribada del gas rus i només hi ha temor que els russos tanquin l’aixeta i enfonsin la nostra indústria. La pujada dels preus del petroli i del gas a la UE ha començat ja a repercutir sensiblement en els preus de la gasolina, de l’electricitat i de l’alimentació, i també ha provocat el tancament d’algunes indústries que, a Espanya, originen més ertos i pèrdues de llocs de treball en el moment en què la recuperació econòmica postpandèmia anava progressant. L’allargament de la guerra farà créixer aquestes repercussions i en crearà d’altres. No serà fàcil ni ràpid trobar com resoldre-ho.

Enmig d’aquesta allau d’informacions també veiem que els EUA reprenen les relacions amb Veneçuela i l’Iran per tal de garantir més aprovisionament de petroli i que de res serveixen les crítiques i desautoritzacions que els hi havien fet fins ahir. De nou, l’únic que compta és l’economia.

Notícies relacionades

Els preus del petroli i del gas es desboquen pel temor d’un embargament al cru rus per part dels Estats Units

La Xina assegura estar mediant entre Rússia i Ucraïna

Encara avui l’OTAN no actua, els EUA i Europa envien a Ucraïna armes, medicaments i menjar i Europa acull els seus refugiats; els EUA i Europa apliquen greus mesures i sancions econòmiques a Rússia i els seus oligarques; l’ONU condemna amb àmplia majoria la invasió russa, i la Xina s’absté i s’ofereix com a mediadora però sense afanyar-se. Rússia segueix amenaçant amb la utilització d’armament nuclear i les converses entre ucraïnesos i russos no han servit gairebé gens. La mediació de Turquia en el diàleg entre els ministres d’Exteriors dels contendents no sembla que hagi de servir de gaire.

La interlocució hauria de ser immediata i entre les quatre grans potències mundials. Altrament, creixerà molt el nombre de persones mortes, el de persones refugiades i la degradació econòmica, mediambiental i social. També pot incrementar-se el risc d’una tercera guerra mundial, tal vegada la darrera.