Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Ucraïna encara no ha mort’
L’adverbi de temps en l’himne ucraïnès és concloent, desolador, tràgic. És la consciència d’una existència precària, ancorada en segles de sofriment i submissió
Els himnes nacionals reflecteixen una realitat o un desig. Enciclopèdies de butxaca de la història d’un país, n'expliquen les gestes en format reduït alhora que encoratgen noves accions valeroses per al futur. Ara, hi ha diferències. Les explicava fa temps Milan Kundera en parlar de les petites nacions «l’existència de les quals es pot posar entre parèntesis en qualsevol moment». Poden desaparèixer i ho saben, ben al contrari del «francès, el rus o l’anglès, que no tenen per costum plantejar-se qüestions sobre la seva supervivència». Els himnes són majestuosos i parlen de «grandesa i eternitat». A l’altra banda, diu Kundera, hi ha l’himne polonès, per exemple, que comença amb aquest vers: «Polònia encara no ha mort».
El d’Ucraïna està tallat amb el mateix patró: «Ucraïna encara no ha mort, ni la seva glòria ni la seva llibertat». L’adverbi de temps és concloent, desolador, tràgic. És la consciència d’una existència precària, ancorada en segles de sofriment i submissió. Aquest «encara» és un exemple de coratge i, alhora, la premonició (quasi la certesa) d’un final anunciat. Per acabar el conte, l’himne també diu: «S’esvaniran els enemics com la rosada quan surt el sol». Com la rosada, sí. Ben igual.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
