Article de Xavier Bru de Sala Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El gran davallant de JxCat
Esquerra exhibeix amb impudor la bandera de la rendició, però Junts s’esfilagarsa desfilant al seu darrere amb el cap baix, avergonyits d’ells mateixos i sense excusa per dissimular
JxCat té un parell de problemes molt més greus que les declaracions de Rufián sobre la trama russa. El primer es diu Puigdemont, i no perquè ell o el seu entorn haguessin mantingut contactes amb representants de tercer ordre d’aquest o aquell país. El problema de Jordi Sànchez amb el líder exiliat és que aquest líder no té més remei que desmarcar-se del partit, cada vegada més i de forma més explícita. Si no ho fes, el seu famós «‘no surrender’» perdria el no, ell abraçaria (per fi) la tesi de la derrota que tant va contribuir a facilitar i tan se valdria que es passés a Esquerra Republicana.
Però vet aquí que sense Puigdemont, i atesa la poca empatia que desperten tant Jordi Sànchez com Elsa Artadi (a la professió teatral es diria que no passen la bateria), a JxCat només els queda el símbol de Laura Borràs, no per la intel·ligència política, que no en gasta gaire, sinó per una eficaç combinació d’eloqüència i habilitat intuïtiva per lliscar entre perills i esquivar uns paranys que haurien engolit polítics molt més experimentats i suposadament sagaços. Però Laura Borràs pot tenir els mesos comptats. Les sentències d’inhabilitació no presenten escapatòria.
La pública i impúdica exhibició de l’enorme davallada de JxCat és definitiva, trenca el fràgil equilibri fundacional i situa de ple el partit al terreny neoautonomista que pretenien combatre. Davant el perill de perdre la careta radical que els permet anar tirant, Jordi Sànchez insulta Rufián i Albert Batet en demana la compareixença. Una gesticulació tan trista en defensa del guia equival a una ofensa. Quan JxCat s’empassa les acusacions d’Esquerra no fa més que alimentar la idea que Puigdemont era un ingenu, no un líder. Així s’esgota el crèdit de Junts davant les files minvants dels resistents. I poc o res, d'aquest crèdit, en podrà rescatar Laura Borràs. Esquerra exhibeix amb impudor la bandera de la rendició, sí, però Junts es desfila desfilant al seu darrere amb el cap cop, avergonyits d’ells mateixos i sense excusa per dissimular.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
