Bridgerton 2, el viatge al passat que agrada fins i tot a TikTok

En efecte, el palau apareix en diverses ocasions com a residència de ‘lady’ Danbury, un dels personatges més carismàtics de la primera temporada de la sèrie i que torna en pocs dies a les nostres llars a través de Netflix. Els escenaris de la sèrie a Bath i altres localitats britàniques han experimentat un boom turístic a onades alternes amb les crisis periòdiques del coronavirus: quan les restriccions de la covid afluixaven i la gent recuperava una mica el pols de la vida, sortia de casa per experimentar l’eco de les emocions i intrigues que el van reconfortar des del sofà en els pitjors moments de la crisi.

No ha sigut només al Regne Unit ni tan sols per la pandèmia: la incertesa i l’angoixa continuen amb l’horror dels bombardejos i el pànic al desastre nuclear i als morts que suggereix la invasió russa d’Ucraïna. Les mobilitzacions i aturades per l’augment de preus ha tret molta gent al carrer, ha infós més por, desproveïment d’aliments i preocupació en bona part de la població. ¿Com no has de voler viatjar als temps de Bridgerton?

La sèrie, que s’ha guanyat el favor dels fans, és l’última d’un ‘boom’ del gènere històric, des del realisme de The Crown a altres ficcions elevades com Downton Abbey, d’altres encara més amables com Los Durrell i Todas las criaturas grandes y pequeñas... Totes elles atrapen l’espectador en complicades cotilles i complexos rituals de festeig i relació social.

La recerca de l’evasió ja no es conforma amb altres paisatges: volem anar a una altra època en la qual també hi ha problemes, però són molt diferents i tenen la garantia de solució al final. Més de 70 sèries històriques s’estrenaran aquest any en total, una xifra rècord, i els psicòlegs troben una explicació al fenomen. Pamela B. Rutlege, del Media Psicology Research Center, defensa els beneficis per a la salut de la recepta de sèries com Bridgerton, la saga familiar de la novel·lista Julia Queen que segueix els contratemps, enamoraments i negocis d’una classe acomodada en un temps en què la castedat i el pudor eren un valor que ara ens pot semblar extraterrestre. 

Neurones mirall

Notícies relacionades

Reportatge multimèdia: torna el pànic nuclear

Twitter era una cerveseria de Múnic

Ficcions com aquestes, en sèrie o en llibre, aviven les nostres neurones mirall i ens permeten experimentar emocions aparentment allunyades del nostre dia a dia però connectades en l’essencial, la necessitat de formar part del sistema, d’una comunitat, de compartir valors. Com a través d’un «simulador de vol», explica Pamela B. Rutlege a la televisió CBC, els riscos i estratègies dels personatges per sortir amb èxit de les seves situacions ens fan jugar amb els embolics de la trama. Com en un videojoc passiu en què la partida transcorre al nostre cap.

Les sèries d’època han polvoritzat, sota aquesta crisi encadenada que patim, els nínxols generacionals d’audiències. Joves amb estètica hentai, monyos amb llargs flocs de cabell blaus, comparteixen en fòrums anime una afició per la sèrie que les uneix amb l’àmplia generació TikTok però també les mestresses de casa que van créixer amb les propostes de la BBC, hipnotitzats davant les cotilles i el pudor extrem lligats en vestits amb un vol impossible, en dilemes amorosos indesxifrables en temps de Tinder, però que els permetran oblidar, per una estona, des dels problemes que els ha generat l’última actualització de Google Drive fins a la seva por de la inestabilitat que ens ha portat la globalització i guerra.