Flannery O’Connor, brutal i subtil

Tot i que sigui coneguda per la seva faceta més brutal i sarcàstica (a ‘La buena gente del campo’, per exemple, explica com un venedor de bíblies ateu li roba la pròtesi a una noia sense cama), O’Connor no només juga amb l’ensurt i la sorpresa fàcil. El seu conte més conegut, ‘Un hombre bueno es difícil de encontrar’ (per cert, el preferit del genial Nick Cave, i que es podria convertir perfectament en una pel·li de Tarantino), una família de vacances creua el país per arribar al seu destí, fins que es perd buscant una antiga casa familiar, és ple de presagis. Des de la primera frase, «l’àvia no volia anar a Florida», fins al final, el conte salta de presagi en presagi i va augmentant la tensió a poc a poc, d’una forma que el lector percep gairebé inconscientment. De vegades de manera més oberta, com quan la família veu un petit cementiri amb cinc o sis tombes, d’altres d’una forma més subtil, com quan diu que la mare portava un mocador al cap que semblava les orelles d’un conill, O’Connor va acostant el lector, com si creués un riu saltant de pedra en pedra, cap a un final que sembla terrible, impossible, però també inevitable.